Paris 2005

Exposició espontanea en un parc de París. M'agrada la fotografia, les bones fotografies. Aquestes van copsar la meva atenció aquell dia. Les he mirat una vegada i una altre aquests anys i m'algrat us en pogueu fer una idea, en directe impresionaven molt més. Espero que també les disfruteu.

Amistad a lo largo

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.
Mirad:
somos nosotros.


Un destino condujo diestramente
las horas, y brotó la compañía.
Llegaban las noches. Al amor de ellas
nosotros encendíamos palabras,
las palabras que luego abandonamos
para subir a más
empezamos a ser los compañeros
que se conocen
por encima de la voz o de la seña.


Ahora sí. Pueden alzarse
las gentiles palabras
--esas que ya no dicen cosas--,
flotar ligeramente sobre el aire;
porque estamos nosotros enzarzados
en mundo, sarmentosos
de historia acumulada,
y está la compañía que formamos plena,
frondosa de presencias.
Detrás de cada uno
vela su casa, el campo, la distancia.


Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo todos trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos a los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que no sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.


Ay el tiempo! Ya todo se comprende.

Jaime Gil de Biedma

Bar la Concha....

Bar la Concha. 18:00h Després del dinar de nadal de feina. Porta del costat. Música marroquina. Cachimbas. Mojitos per 12. Fum. conversa. envoltades de fotografies de la Sara Montiel en els seus anys deurats. Comiat. demà ens toca la loteria. Ja és nadal. L'única qüestió que m'ho fa pensar és que m'he andut una d'aquelles plantes vermelles que descansa al menjador de casa i que la meva germana ja torna a estar per aquí. Comença l'atracón nadalenc. Bon nadal per tots.

Cansament...

Estic cansada. Esgotada. Els ulls em pesen. A un pas del nadal que no sé si em ve de gust que arribi. Passant fred. Odio el fred. Aquesta tarda m'he adormit al sofa. El meu cos no podia més. Sembla que no passin les hores. A un pam de vacances. Però ara no sóc capaç d'olorar-les, finalment m'he encostipat. No sé estar malalta. Tinc son. Encara no tinc la moto arreglada. M'agobia anar amb metro a la feina. Em costa llevar-me cada mati una mica més. Demà a la tarda quan arribi a casa em faré una xocolta desfeta. Demà torna la meva germana. Tinc ganes d'abraçar-la. M'adormiré d'hora. Em despertaré sabent que en unes hores estic de vacances. Disfrutaré amb la sensació de DES-responsabilitzar-me. Serà com volar.

Visions de Johanna

http://es.youtube.com/watch?v=qRdaBcymJPY

No hi ha res com la nit, per parar-te paranys quan vols calma.Asseguts aquí perduts tot i fer el que podem per negar-ho.La Eloisse pren la pluja en un punt provocan els teus llavis.I a les golfes les llums tremolan, la calefacció tus a la cambrala emissora de country sonant, no hi ha res que estigui de més.Només la Eloisse i el seu amant que s’abraçen.I les visions de Johanna omplin el meu cap.Al descampat on les dones juguen a fet i amagar els secrets,les noies de nits sencres remugant la fugida del darrer tren.I sentin el revisor encén la lot i es pregunta: qui és el més boig?La Eloisse esta bé és a prop delicada s’assembla a un mirall però em fa veure massa clar i concis que Johanna no és aquí.Fantasmes d’electrecitat udolen en les seves faccions, on les visions de Johanna han pres el meu lloc.Ara el noiet perdut s’ho pren tot massa a pit, fardant de miseria li agrada viure amb perill.I quan em sent dir el nom d’ella em parla d’un bes de Déu per mi, Ell te prou morro per no fotre ni brot, murmurant-li parules d’amor mentres jo m’espero al cantó assegut al salo.Costa d’explicar i encara més d’acceptar-ho, les visions de Johanna, em van desvetllar fins l’alba.A dins dels museus ens han procesat l’infinit, les veus repeteixen així és com deu ser el paradís. Peró Mona Lisa pots veure pel seu somriure que te el mal del blues de l’autopista.Mira la flor bessada en el mur, dones gracioses fan estornuts i un tio amb bigoti diu jesús, jo m’assec ja en el puc.Mentres del cap dels asses penjen vinocles i joies, però les visions de Johanna fan que tot sembli més cruel.El camell parla a la comtessa que fa veure que l’escolta,diu: diga’m qui no és un parasit i et juro que resare per ell. Però com sol dir la Eloisse: ja esta tot vist amic,mentres es prepara per seguir.La madona encara no és aquí, ni en el buit i curcat cameri on van boleiar allà un dia els seus vestits, amb el violi s’en va pel camí.Tot ja esta pagat deixa escrit al darrera un camió ple de peix fa esclatar el meu concient.Tocant les claus mestres i la pluja amb les armoniques i les visions de Johanna, ho son tot no hi ha res més.

Adaptació lletra; Els Miralls de Dylan

L'Elionor

La mujer inmigrante en los servicios de proximidad y la triple discriminación laboral

" El trasvase de desigualdades de clase y etnia entre mujeres "
Sonia Parella Rubio

Desde una perspectiva de género y partiendo de un "contexto de recepción" basado en un mercado de trabajo profundamente segmentado por razón de la etnia, donde las mujeres son relegadas a determinadas actividades y categorías professionales (segregación horizontal y vertical) y con una fuerte demanda de fuerza de trabajo para llevar a cabo las tareas de la reproducción social, la mujer inmigrante es triplemente discriminada en el mercado de trabajo, resultado de la articulación de los procesos de discriminación por razón de clase, género y etnia. Esta triple discriminación sitúa a la mujer inmigrante en aquellos "nichos laborales" que la mujer autóctona rechaza por ser emblemáticos de la discriminación de género, reforzándose todavía más la repartición sexuada de la ocupación y las desigualdades de clase y de etnia. De ese modo, las trabajadoras extranjeras aparecen como recurso para llenar un vacio en el mercado laboral.

La incorporación de la perspectiva de género al análisis de la inserción laboral de la mujer inmigrante permite constatar que, a pesar que el conjunto de la población inmigrante extracomunitaria padece la "etnoestratificación" del mercado de trabajo, el abanico de possibilidades de las mujeres inmigrantes es mucho mas reducido y son ellas las que ocupan el último escalafón: el servicio doméstico.

(...)

Text que aporta elements de reflexió sonbre el mercat de treball amb el que cada dia topen les flors amb què treballo.

Rutines

La claror em fa mal als ulls, vaig tornar a deixar-me la persiana mig oberta. Mitja volta. Sona el teu despertador, fa temps que em nego a posar el meu. Sona la radio. Desig de dissabte. Lamentable dilluns. L’apagues. M’acosto per respirar-te els últims minuts de son. L’aigua comença a estar massa freda. Em vesteixo amb pressa, ja torno a fer tard. No puc esperar-te. Agafo la moto carrer avall. L’aire gelat em paralitza el cos, però la fly continua. La tardor va tenyint de marró el seu pas. Masses cotxes. Casualment arribo a temps a la feina. Deixo la jaqueta. Encenc l’ordinador. Mil i un spams que em roben els primers cinc minuts de cada matí. Bon dia a dojo. Somriures complices. Comença la feina. Parlo. Escolto. Escric. Faig café. Faig informes. Comença la reunió dels dilluns. La que fa més mandra. Acabem tard, com sempre. Tinc poc temps per dinar. Ahir em va fer mandra cuinar. Torna a tocar entrepà. Desgana. Café. Trucades, visites, entrades, sortides, 7:30. altre cop no recordo on he deixat la moto. La trobo. Ja es fosc. Tararejo la cançó que fa dies m’ha robat la veu. Algú s’ha deixat la porta de l’ascensor oberta. A peu. Les cames no responen. Estan cansades com les mans. L’olor de casa m’allibera. Intento deixar-me anar. Els pensaments de feina triguen en agafar el son. No com jo, que els ulls ja em pesen. M’adormo amb un somriure; que demà digui dissabte.

la plaça del diamant

Dimecres vam passar el vespre-nit a la plaça del diamant.
Gairabé 4 hores d'escena. Gran inversió, un muntatge a "lo grande", moments intensos, grans efectes que despistaven els moments planers, i això si, grans actors.

Conversa-Critica de l'obra al Menta, amb bons amics i una estona de conversa.

La nit va acabar retrobant el "quimet" amb bigoti en un bar d'olor a fregits. Moments que ens conviden a reviure istants passats amb un cert regust de nostalgia i prenent alè de moments futurs.

que el teatre sigui el fil conductor dels nostres camins.

bona nit.
Merci neus per passar les critiques de l'obra.

hi ha algú que conec....

Hi ha algú que conec que ha perdut un amor,
Hi ha algú que conec que no reconeix ni el seu nom,
Hi ha algú que conec que ha deixat d'estimar,
hi ha algú que conec que corre i no sap on va,
hi ha algú que conec que ha perdut la il·lusió,
hi ha algú que conec que cobra els petons,
hi ha algú que conec que cada dia aguanta els cops,
Hi ha algú que conec que avuí perdrà la raó,
hi ha algú que conec que avui et robarà per menjar,
hi ha algú que conec que ja no pot ni plorar,
Hi ha algú que conec que se sent sempre sol,
hi ha algú que conec que avui perdrà la judagada amb l'agulla,
Hi ha algú que conec que demà no hi serà,
Hi ha algú que conec que ja s'ha perdut.

Hi ha algú que conec que ha trobat un nou amor,
Hi ha algú que conec que crida amb força el seu nom,
Hi ha algú que conec que ho dona tot per tothom,
Hi ha algú que conec que descansa perquè sap què vol,
Hi ha algú que conec que és vital i te fe,
Hi ha algú que conec que avui tornarà a pagar per sentir-se estimat,
Hi ha algú que conec que tornarà a aixecar el puny per sentir-se més fort,
Hi ha algú que conec que a escrit una cançó,
hi ha algú que conec que regala bitllets,
Hi ha algú que conec que somriu sense complexe,
Hi ha algú que conec que té grans amics,
Hi ha algú que conec que ha deixat ja l'alcohol,
hi ha algú que conec que demà naixerà,
Hi ha algú que conec que a trobat ja la llum.

dibuix Raquel Hernández

una mica del jueves i el fet migratori

" Ser dona inmigrada o refugiada significa haver perdut el món quotidià en què una persona troba la vida feliç de cada dia, la familiaritat de les coses, la professió, el sentit útil, la seguretat del paratge conegut, les reaccions naturals de la gent que ens envolta, l'expressió dels sentiments..."

Hannah Arendt

Si teniu més interès sobre dona i fet migratori podeu llegir quader Reflexions en Femení nº 9.

Ara que el món torna a estar per pintar

Ara que és tardor cada setmana,

ara que ja et trobo a faltar tant,

ara que encara te n’estàs anant...

("Ara")

El so de la llum

Voldria fer-te una abraçada
que fos com el despuntar d’un dia
si em deixes.

On s’intueixi el repòs del matí
després de la nit llarga
que coneixes.

És perdut al fons d’un pou, algu;
sento com plora, encara;
ofegat en la desesperança, viu
si viure és plànye’s.

Captiva en la presó profunda, la veu;
martellejant ressona, sens falta;
que el desconsol ferit, la súplica
per un silenci llança.

En la foscor insondable, existeix la corda;
el cor, ni imaginar-la gosa;
prò a les palpentes busca
per si buscant la troba.

Així
Espera
El so de la llum.

I si un silenci fos una corda on agafar-se...
llavors, una abraçada que seria?

Marc Manera

agost 2003

25 de nombre

Mantinguem els ulls oberts. No només durant el dia 25 N. La violencia persisteix. Constantment. En el dia a dia. A les escoles, dins les cases, a la plaça, a la feina. En tot. Violència és; no escoltar l'altre, no valorar-lo, no deixar-li el seu espai, no deixar-li ser qui és, culpar a l'altre de tot allò dolent que hem passa, aixecar-li la veu... No només es vers les dones, no només entre home i dona, sinó entre dona i dona, home i home.

Educar en valors, en igualtat d'oportunitats, des d'una perspectiva de gènere, tenint en compte al identitat masculina.

Cada dia penso en les dones amb les que treballo, en els camins que han traçat, en la seva fortalesa, en la seva por, en la seva lluita i el seu esforç. No és gens fàcil. Pero son VALENTES. Per totes vosaltres. Seguiu caminat per sortir d'aquest pou, per enderrocar aquest mur. Gràcies per ser qui sou i com sou, de vosaltres n'aprenc cada dia.

Es diuen Thelma i Louis

A casa la Laia i el Carles ja son 4. Qui els hi havia de dir que tan aviat serien pares... mira que ells han repetit una i una altra vegada que s'esperen al segon torn... però no vam poder resistir-nos!! la idea era massa llaminera.... Així doncs aquest dissabte durant el soparet d'inaguració de casa els grañena mesa, vam fer-los alguna que altre brometa per entrar en bon peu a la casa!!! globus a la banyera banyats amb sabó, nuvis escapats per la casa, globus i confeti dins el llit i la Thelma i la Louis a la pica del bany!!!! ole oleeeee!!
Vam marxar ràpid de casa perquè ens moriem de ganes de que veiessin les sorpreses!!! aiii com nens petits!!!

Bueno doncs!! Felicitats!!! molta sort!!! molt d'amor!!! i tornem a venir a sopar el 24 de nov que justament la Laia fa els 24!!!! viscaaa!!! t'estimo molt bonica!!!

No sé el teu nom...

Fa uns dies vaig quedar amb la meva mare. Caminant vam entrar en una botiga. Vaig sentir que em cridaven. fluix però el suficientment alt com per alçar la vista. Extranyada. Veu de noi que no reconec. No en faig cas. Sento que em toquen el braç. Ràpidament torno a sentir la mateixa veu. Torna a dir el meu nom. Opto per girar-me. Em sorpren. Obro els ulls, expressió de sorpresa. Relaciono aquella veu, aquella cara i m'envaeix una sensació d'ilusió concentrada. El miro, sé qui és, li parlo i em parla amb eufòria. Es fa el silenci i em pregunta: recuerdas mi nombre? Tanco els ulls, els apreto fort, esperant que d'aquesta manera, fent força em vingui a la memòria el seu nom. Quan més m'hi esforço més m'hi allunyo. Em sento trista. Veig en els seus ulls una fugaç decepció que m'envaeix. Tot i així i demano que me'l recordi. "Empieza con G". No hi caic. No hi ha manera. Finalment, me'l diu. Em sento estúpida per haver-me'n oblidat. Tants cops que l'havia cridat.

Va acompanyat d'una noia que passeja mirant roba. Somric. M'alegra veure'l amb "novieta". Ens despedim. Tornem a diu allò de " espero verte otra vez pronto".

Durant una bona estona, un regust de satisfacció m'envaeix. Em dura hores i dies. Malgrat cansada, agotadora, asfixiant, la meva feina m'apassiona.

Visions d'un "chaval" que havia perdut el nord, la motivació, sense cap estímul i camí per on avançar, esdevenen un adolescent més adult, amb objectius, amb ganes de mirar endavant. La feina ben feta, sempre dona fruits. Un record fantastic d'aquells temps amb tots ells.

CAS-TA-NYADA!!! + els 24 de la Neus!!

Aquest pont....

dijous: "marujeando" i tot el que això implica... escombrar, rentadores, planxa, dinar, desestendre, estendre, rentaplats.... uffffff una medalla per el "marit" i una per mi...!!! oleeeeee

Divendres: feina de la feina.... deu meu... això és vocació... un dia de festa i alaaaaaaaa la feina cap a casa.... a la tarda visita a la tieta nieves.

Dissabte, montserrat matí i dinar al Bar Marisol de Capellades. (no prometia la cosa...) un bareto fosc, brut, amb un billar al centre ple d'obrers fumant.... una mica "quillos" tot s'ha de dir...aiiiiiiixxxx vam tenir la meravellosa idea de dinar fora.... i el menjar.... bé, prou bé!!! i ding donggggggg Piquem a Can Collado i "josepe". Vam fer pancarta, comprar la "teca" inflar globus.... en forma d'animals.... fortissim....!!! ( el que no es trobi als xinos....) i aviat la iona i el Mr. Table vam aparèixer i preparem sopar i apareix la neus i el tirador oficial de globus (esport olimpic) i sopem. Postres: fondue de xocolata... Totalment encertat... oi laia???? i pastisset i bufar espelmes invisibles i el joc de l'assessí i el joc de "te pellizco i no me rio" i el fabulós joc de la oca "adaptat" especial festes.... i ball i orquestra a càrrec de hel, iona i lau!!! intent d'alarmes amb el mòbil i fracàs a causa d'un matalàs al terra... i esmorzar en germanor...( això ja diomenge)

Tot just enfilem la carretera amb el "tot terreny Cordoba" i just quan ens abancen la neus i el jordi.... viscaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! el cotxe ens deixa tirats a la sortida del Bruc... si si si.... amb el regust a malibú tot esperant arribar a casa... i finalment... truca a l'asistència, espera la grua, espera el taxi, que et porti fins a bcn.... aiiiiii a quarts de 3 arribavem a casa....!!! sort que ens ho vam pendre amb humor...!!!!

josepe el tema del pijama... com va quedar??? te'l vas posar o no...!!! ejjejeje

Una mica de le mani...

LE MANI FORTI
una tragèdia moderna

us linkejo un video amb una mica de le mani a les Rambles.







http://es.youtube.com/watch?v=OBkPptgP9M4

patrimoni de la humanitat...!!! un idol de masses

Pitiflooooor...!!! un homenatge per al nostre Deu.... l'amic... "ho haveu visssssssssssssssst"



no oblideu mirar-ho... val la pena.... encara ric.....

una nova aportació.... aquest nou video a part de comptar amb el el ídol "ho haveu vist" també hi ha el "cuidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaooooooooooooooo"

bonissim....


Espero el teu comentariiiii pitiflor/cali ( de calimenro no de calimotxo, ni tampoc de motxo....) jejej bonitaaaaaaaaa

navegant per internete....

davant imatges com aquesta poques paraules calen.... bonissim.... no us sembla???

SECCIÓ PEL·LICULES

Princesas
Ésta es la historia de dos mujeres, de dos pu-tas, de dos princesas.

Fuerte Apache

Le quedan unos pocos años para jubilarse y siente sobre sus espaldas la pesada carga del fracaso. Ha perdido la esperanza en lo que hace y en su propio destino

7 virgenes

Más allá de un permiso de 48 horas, la libertad de Tano se convierte en un viaje impuesto hacia la madurez.

mai uns ulls han dit tantes coses

Fa molt temps que no sé res de tu el teu rastre se l´ha emportat un vent fred vingut d´Escòcia el mateix que un dia ens va fer trobar. T´has endut amb tu moltes cançons que amb el temps s´han convertit en melodies del silenci que has deixat per sempre més aquí. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu la teva música ha callat però ben segur que la teva guitarra en silenci no deixa de plorar. Sé molt bé que les meves paraules no arriben mai al més enllà però si mai sé d´alguna pregària pregaré per tu si em vols escoltar. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu.

aquí va començar tot...

Voy en este vuelo transoceánico oyendo tus versos melancólicos,dejando que el sonido de tu vozte traiga, así,del modo más enérgico.

Me regalaste tus somníferos,me diste tu oráculo sintético,extraño método de ahogar la sed, aquí,lejos de tu lágrima.

Y uno no recuerda hasta que puntonació para eso,ni todo el amor al que puede tener acceso.
Nada parece pasar página a este anhelo,todo menos lánguido.¿Cual es la lógica de que se abra para mí tu boca tan magnífica?

Dame calma y dame vértigo,ven a llenar mis pocas horas lúcidas,extraño método de ahogar la sed, aquí,lejos de tu lágrima.

L'aeroport de sant juan

ahir em sentia així. A vegades hi ha imatges que representen situacions, emocions, sentiments. Aquesta foto és de l'aeroport de sant juan (portRic) tot just abans de deixar la illa i tornar a terres Estadunidenses. Una mica de regust nostàlgic, una mica de cansament, una mica de tristesa. Un estat núvol. Com el d'ahir.

PARTICIPA!!!!

Aquesta és una de les primeres seccions on participar, dir la teva, donar-te a conèixer...! dir el que se't passi pels.....!!!!

Amb el Ferran de la Leni vam veure'ns un dia i tenia una llibreta molt "guapa" on hi anava apuntant totes aquelles frases que llegia, sentia, pensava i que li "removien" alguna cosa... Us animo a que tothom pugui anar dient aquelles que més li agraden i crear així una llibreta electrònica de frases necessaries per el nostre dia a dia!!! Animmmmmmmmmms!

Començo jo...

" et busco entre la son, obrint els ulls sota els llençols, comença un altre avui. Et miro i tot és nou"

continua la nit...

El meu cumple 20... uaaaaau nem cap el 24

Em va fer molta ilusió la sorpresetaaaaaaaaaaa!!! i més perquè feia un munt que no ens veiem amb alguns de vosaltres!!!! oleeeeeeeeeeee! La nit va començar tranquil·la i vam acabar.... cantant la parrala en el millor dels casos.....!!!!

QUINA NIT.... mil gràcies a tots!!! muas muas muas

Que el temps no ens esborri la memòria

no calen paraules.

Momentazo Capellades....2005

Esteu..... quina seria la paraula....

????guapos????mmmm no sé... si més no, feu gràcia...!!!! tornes a tenir cireres...?

aiii el Barça!

Quant patiment i quantes alegries...! de rebot cada dia ho sóc més...! Aquesta foto és la millor d'una sessió de 30 que el "marit" va fer-se per demostrar al món la seva sang Culé...! a vegades pesadet amb el tema.... jejjeje

Júlia i Ariadna! i el Xavi el més petit...!

Aquesta foto m'agrada. Ara ja s'estan fent grans...

Portugal fa....quans anys????

Us presento a la Laiaaaaaaa i a l'Helenaaaaaaaaaaaa! que petites ehhhhhh...!! Quin viatge... menjant olives, camping estupendo a Lisboa, alguna que altre monedeta de regal... unes caves de risa....!!! Quins temps!!! Us estimoooooooooooo

Puerto Rico m'enamora!

ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh

Aiiii quin sol... kines platgessssssssssssssss viatget perfecte!!! aventura Americana i dies Caribenys... tot un luxe! aquesta foto m'encanta! la meva germaneta dolça i bonica com ella sola!!! Se t'anyora germana!!!! Canadà serà el nostre proper destí?????

cumple Leni 06.... amiga Brook

aiiii kina nit.... i ja fa un any d'això Leni...!!! però clar... sobre l'aniversari d'aquest any no ens queixariemmmmmm oiii? pobre casa.... la dona que ens saludava alegrement sobre del cavall... no sabia com estaven els banys... la sala on van tocar.... jejjejeje! Feliços 25..!!! penjaré alguna foto de la festa d'aquest any quan les tinguem! muas!!!!

Primera i única boda!!!

Si, si siiiiiiiiiiiiiiii només he anat a una bodaaaaaaaaaaaaaaaaaaa! increïble, no...?

A més a més a Navarra.... en la foto s'aprecia la meva extrema felicitat davant la unió matrimonial de l'Oscar i la Vanessa! aiiiiiiiiiiiii atenció al serrell llepat... s'accepten risas...!!!

Benvinguts

la mateixa pose a l'hivern i a l'estiu

9/10/2007
Bona tarda!
això de crear un blog és un experiment... ja sabeu que jo i la informàtica...i també sabeu que jo i la ortografia.... així que us avanço que aniré fent proves a veure que passa... l'Arnau em va donar enveja i jo també vull un blogggggggggggggg!!! (pataleta de nena petita i tot...)

muas! per començar jo...

Una foto on descobreixo la passió per..... siiiiii laiaaaaa mmmm!!