Fa uns dies vaig quedar amb la meva mare. Caminant vam entrar en una botiga. Vaig sentir que em cridaven. fluix però el suficientment alt com per alçar la vista. Extranyada. Veu de noi que no reconec. No en faig cas. Sento que em toquen el braç. Ràpidament torno a sentir la mateixa veu. Torna a dir el meu nom. Opto per girar-me. Em sorpren. Obro els ulls, expressió de sorpresa. Relaciono aquella veu, aquella cara i m'envaeix una sensació d'ilusió concentrada. El miro, sé qui és, li parlo i em parla amb eufòria. Es fa el silenci i em pregunta: recuerdas mi nombre? Tanco els ulls, els apreto fort, esperant que d'aquesta manera, fent força em vingui a la memòria el seu nom. Quan més m'hi esforço més m'hi allunyo. Em sento trista. Veig en els seus ulls una fugaç decepció que m'envaeix. Tot i així i demano que me'l recordi. "Empieza con G". No hi caic. No hi ha manera. Finalment, me'l diu. Em sento estúpida per haver-me'n oblidat. Tants cops que l'havia cridat.
Va acompanyat d'una noia que passeja mirant roba. Somric. M'alegra veure'l amb "novieta". Ens despedim. Tornem a diu allò de " espero verte otra vez pronto".
Durant una bona estona, un regust de satisfacció m'envaeix. Em dura hores i dies. Malgrat cansada, agotadora, asfixiant, la meva feina m'apassiona.
Visions d'un "chaval" que havia perdut el nord, la motivació, sense cap estímul i camí per on avançar, esdevenen un adolescent més adult, amb objectius, amb ganes de mirar endavant. La feina ben feta, sempre dona fruits. Un record fantastic d'aquells temps amb tots ells.
No hay comentarios:
Publicar un comentario