La claror em fa mal als ulls, vaig tornar a deixar-me la persiana mig oberta. Mitja volta. Sona el teu despertador, fa temps que em nego a posar el meu. Sona la radio. Desig de dissabte. Lamentable dilluns. L’apagues. M’acosto per respirar-te els últims minuts de son. L’aigua comença a estar massa freda. Em vesteixo amb pressa, ja torno a fer tard. No puc esperar-te. Agafo la moto carrer avall. L’aire gelat em paralitza el cos, però la fly continua. La tardor va tenyint de marró el seu pas. Masses cotxes. Casualment arribo a temps a la feina. Deixo la jaqueta. Encenc l’ordinador. Mil i un spams que em roben els primers cinc minuts de cada matí. Bon dia a dojo. Somriures complices. Comença la feina. Parlo. Escolto. Escric. Faig café. Faig informes. Comença la reunió dels dilluns. La que fa més mandra. Acabem tard, com sempre. Tinc poc temps per dinar. Ahir em va fer mandra cuinar. Torna a tocar entrepà. Desgana. Café. Trucades, visites, entrades, sortides, 7:30. altre cop no recordo on he deixat la moto. La trobo. Ja es fosc. Tararejo la cançó que fa dies m’ha robat la veu. Algú s’ha deixat la porta de l’ascensor oberta. A peu. Les cames no responen. Estan cansades com les mans. L’olor de casa m’allibera. Intento deixar-me anar. Els pensaments de feina triguen en agafar el son. No com jo, que els ulls ja em pesen. M’adormo amb un somriure; que demà digui dissabte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario