martes, 16 de octubre de 2007

PARTICIPA!!!!

Aquesta és una de les primeres seccions on participar, dir la teva, donar-te a conèixer...! dir el que se't passi pels.....!!!!

Amb el Ferran de la Leni vam veure'ns un dia i tenia una llibreta molt "guapa" on hi anava apuntant totes aquelles frases que llegia, sentia, pensava i que li "removien" alguna cosa... Us animo a que tothom pugui anar dient aquelles que més li agraden i crear així una llibreta electrònica de frases necessaries per el nostre dia a dia!!! Animmmmmmmmmms!

Començo jo...

" et busco entre la son, obrint els ulls sota els llençols, comença un altre avui. Et miro i tot és nou"

14 comentarios:

Anónimo dijo...

ara mateix no tinc cap frase brillant, pero volia participar del blog de la persona que mes estimo en aquest mon. Laureta, Ger, Giri, Annus, Caracul... milers de noms que expressen la complicitat i l'amor fraternal entre nosaltres.
Ets la millor. i ara que ja estas introduida en les noves tecnologies encara mes!!!!!

استريلا المذكورة dijo...

" hoy las he visto en las calles, que desde el sur se abren al mar. Yo las conozco a esas madres, que ponen precio en la esquina"

Part del meu dia a dia. Aquesta experiència m'ha ajudat a ser més forta, a perdre els prejudicis i creure en les persones. a valorar-les per el que son i no per el que fan. M'han ensenyat moltes coses.

استريلا المذكورة dijo...

no es la luz lo que importa en verdad
son los 12 segundos de oscuridad.

استريلا المذكورة dijo...

deixa't endur i balla, saps que et sobren raons...

استريلا المذكورة dijo...

Nina de molsa i glaç
que ara em dorms al costat
et llevaràs un dia amb un cert regust extrany.

et faràs l'esmorçar,
iogurt amb cereals
i quan batis la porta notaràs que tot és fals,

sense fixar-te que ensopegues amb el gat
ni amb aquell nom que vas guixar amb les teves claus,
mig esborrat,
com les paraules
que ja no em parles.

Nina de sucre i fang
que ara jeus al sofà
t'aixecaràs un vespre presentint aquest final.

I mentre fas el sopar,
llesques de pa torrat, l'estómac encongit t'avisarà que s'ha acabat,

sense mirar la foto de les nostres mans
que ens vam fer un dia al fer-se tard,
no fa pas tant,
quan em parlaves
sense paraules

d'un amor llarg
com anar al cel i tornar;
d'un amor boig
com pluja seca;
d'un amor dolç
com panallets de pinyons;
d'un amor feréstec
com les pel·lícules d'en Truffaut.

Nina de marbre i sal
que un dia em deixaràs
tots els prestatges buits de roba per planzar.

Remenant els records
mentre em faig el dinar,
sopa de maravilla i un bistec amb poca sal,

sense parar de dir-te coses ab el cap,
com quan dormies i jo estava desvetllat,
tot anyorant,
quan em parlaves
sense paraules

d'un amor llarg
com anar al cel i tornar;
d'un amor boig
com pluja seca;
d'un amor dolç
com panallets de pinyons;
d'un amor feréstec
com els que surten a les cançons.

استريلا المذكورة dijo...

Sentir la pluja, com cau i ens mulla, i tenir-te al meu costat, agafan-te de la mà, per si no ho podem fer demà.

استريلا المذكورة dijo...

si et va bé, tu i jo sense enganys
si et va bé, no ten vagis mai
si et va bé, seguirem caminant
tots dos, junts, sempre endavant

استريلا المذكورة dijo...

Digue'm on nem?
Perquè seguim corrent?

استريلا المذكورة dijo...

Hoy vas a mirar pa lante, que pa tras ya te dolió bastante

استريلا المذكورة dijo...

te echo de menos, le digo al aire
te busco, te pienso, te siento y siento
que como tu no habra nadie
y aqui te espero, con mi cajita de la vida
cansada, a oscuras, con miedo
y este frio, nadie me lo quita

tengo razones, para buscarte
tengo necesidad de verte, de oirte, de hablarte
tengo razones, para esperarte
porque no creo que haya en el mundo nadie mas a quien ame
tengo razones, razones de sobra
para pedirle al viento que vuelvas
aunque sea como una sombra
tengo razones, para no quererte olvidar
porque el trocito de felicidad fuiste tu quien me lo dio a probar

el aire huele a ti, mi casa se cae porque no estas aqui
mis sabanas, mi pelo, mi ropa te buscan a ti
mis pies son como de carton
que voy arrastrando por cada rincon
mi cama se hace fria y gigante
y en ella me pierdo yo
mi casa se vuelve a caer
mis flores se mueren de pena
mis lagrimas son charquitos
que caen a mis pies
te mando besos de agua
q hagan un hueco en tu calma
te mando besos de agua
pa que bañen tu cuerpo y tu alma
te mando besos de agua
para que curen tus heridas
te mando besos de agua
de esos con los que tanto te reias

استريلا المذكورة dijo...

I s´horabaixa la deixam passar i me mires
tan a prop que me fa mal,
que surt es sol i encara plou,
que t´estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d´arreglar,
que som amics, que som amants.

استريلا المذكورة dijo...

des del meu calaix de vidre m'esforço, en demanar temps mort,
i emborratxar-me del que em dons

استريلا المذكورة dijo...

Salir Corriendo


Nadie puede guardar toda el agua del mar
En un vaso de cristal
¿Cuántas gotas tienes que dejar caer
Hasta ver la marea crecer?
¿Cuántas veces te ha hecho sonreír?
Esta no es manera de vivir
¿Cuántas lágrimas puedes guardar
En tu vaso de cristal?
Si tienes miedo, si estás sufriendo
Tienes que gritar y salir, salir corriendo
¿Cuántos golpes dan las olas
A lo largo del día en las rocas?
¿Cuántos peces tienes que pescar
Para hacer un desierto del fondo del mar?
¿Cuántas veces te ha hecho callar?
¿Cuánto tiempo crees que aguantarás?
¿Cuántas lágrimas vas a guardar
En tu vaso de cristal?
Si tienes miedo, si estás sufriendo
Tienes que gritar y salir, salir corriendo

استريلا المذكورة dijo...

quieres bailar conmigo puede que te pise los pies



yo bailaria contingo pero es que estoy sordo de un pie