sábado, 27 de octubre de 2007

mai uns ulls han dit tantes coses


Fa molt temps que no sé res de tu el teu rastre se l´ha emportat un vent fred vingut d´Escòcia el mateix que un dia ens va fer trobar. T´has endut amb tu moltes cançons que amb el temps s´han convertit en melodies del silenci que has deixat per sempre més aquí. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu la teva música ha callat però ben segur que la teva guitarra en silenci no deixa de plorar. Sé molt bé que les meves paraules no arriben mai al més enllà però si mai sé d´alguna pregària pregaré per tu si em vols escoltar. Ara dorms entre ombres d´un somni del que mai despertaràs. Quan el sol surt després de la pluja i deixa en la terra olor d´humitat l´herba brilla plena d´espurnes aixeco el cap al cel i et trobo a faltar. Fa molt temps que no sé res de tu.



aquí va començar tot...

2 comentarios:

Anónimo dijo...

Bé!!Laurins bé!!! que el temps no esborri mai aquells anys passats, aquells amics retrobats i l'amor que vam crear pe rla nostra terra!

MOLTS RECORDS D'AQUELLS TEMPS...

Petons guapa!

Neus Banqué dijo...

mmmm....
sense paraules en veure aquests ulls!