jueves, 29 de noviembre de 2007

El so de la llum




Voldria fer-te una abraçada
que fos com el despuntar d’un dia
si em deixes.

On s’intueixi el repòs del matí
després de la nit llarga
que coneixes.

És perdut al fons d’un pou, algu;
sento com plora, encara;
ofegat en la desesperança, viu
si viure és plànye’s.

Captiva en la presó profunda, la veu;
martellejant ressona, sens falta;
que el desconsol ferit, la súplica
per un silenci llança.

En la foscor insondable, existeix la corda;
el cor, ni imaginar-la gosa;
prò a les palpentes busca
per si buscant la troba.

Així
Espera
El so de la llum.

I si un silenci fos una corda on agafar-se...
llavors, una abraçada que seria?

Marc Manera

agost 2003

sábado, 24 de noviembre de 2007

25 de nombre


Mantinguem els ulls oberts. No només durant el dia 25 N. La violencia persisteix. Constantment. En el dia a dia. A les escoles, dins les cases, a la plaça, a la feina. En tot. Violència és; no escoltar l'altre, no valorar-lo, no deixar-li el seu espai, no deixar-li ser qui és, culpar a l'altre de tot allò dolent que hem passa, aixecar-li la veu... No només es vers les dones, no només entre home i dona, sinó entre dona i dona, home i home.
Educar en valors, en igualtat d'oportunitats, des d'una perspectiva de gènere, tenint en compte al identitat masculina.
Cada dia penso en les dones amb les que treballo, en els camins que han traçat, en la seva fortalesa, en la seva por, en la seva lluita i el seu esforç. No és gens fàcil. Pero son VALENTES. Per totes vosaltres. Seguiu caminat per sortir d'aquest pou, per enderrocar aquest mur. Gràcies per ser qui sou i com sou, de vosaltres n'aprenc cada dia.

lunes, 12 de noviembre de 2007

Es diuen Thelma i Louis

A casa la Laia i el Carles ja son 4. Qui els hi havia de dir que tan aviat serien pares... mira que ells han repetit una i una altra vegada que s'esperen al segon torn... però no vam poder resistir-nos!! la idea era massa llaminera.... Així doncs aquest dissabte durant el soparet d'inaguració de casa els grañena mesa, vam fer-los alguna que altre brometa per entrar en bon peu a la casa!!! globus a la banyera banyats amb sabó, nuvis escapats per la casa, globus i confeti dins el llit i la Thelma i la Louis a la pica del bany!!!! ole oleeeee!!
Vam marxar ràpid de casa perquè ens moriem de ganes de que veiessin les sorpreses!!! aiii com nens petits!!!

Bueno doncs!! Felicitats!!! molta sort!!! molt d'amor!!! i tornem a venir a sopar el 24 de nov que justament la Laia fa els 24!!!! viscaaa!!! t'estimo molt bonica!!!

sábado, 10 de noviembre de 2007

No sé el teu nom...

Fa uns dies vaig quedar amb la meva mare. Caminant vam entrar en una botiga. Vaig sentir que em cridaven. fluix però el suficientment alt com per alçar la vista. Extranyada. Veu de noi que no reconec. No en faig cas. Sento que em toquen el braç. Ràpidament torno a sentir la mateixa veu. Torna a dir el meu nom. Opto per girar-me. Em sorpren. Obro els ulls, expressió de sorpresa. Relaciono aquella veu, aquella cara i m'envaeix una sensació d'ilusió concentrada. El miro, sé qui és, li parlo i em parla amb eufòria. Es fa el silenci i em pregunta: recuerdas mi nombre? Tanco els ulls, els apreto fort, esperant que d'aquesta manera, fent força em vingui a la memòria el seu nom. Quan més m'hi esforço més m'hi allunyo. Em sento trista. Veig en els seus ulls una fugaç decepció que m'envaeix. Tot i així i demano que me'l recordi. "Empieza con G". No hi caic. No hi ha manera. Finalment, me'l diu. Em sento estúpida per haver-me'n oblidat. Tants cops que l'havia cridat.

Va acompanyat d'una noia que passeja mirant roba. Somric. M'alegra veure'l amb "novieta". Ens despedim. Tornem a diu allò de " espero verte otra vez pronto".

Durant una bona estona, un regust de satisfacció m'envaeix. Em dura hores i dies. Malgrat cansada, agotadora, asfixiant, la meva feina m'apassiona.

Visions d'un "chaval" que havia perdut el nord, la motivació, sense cap estímul i camí per on avançar, esdevenen un adolescent més adult, amb objectius, amb ganes de mirar endavant. La feina ben feta, sempre dona fruits. Un record fantastic d'aquells temps amb tots ells.

martes, 6 de noviembre de 2007

CAS-TA-NYADA!!! + els 24 de la Neus!!



Aquest pont....

dijous: "marujeando" i tot el que això implica... escombrar, rentadores, planxa, dinar, desestendre, estendre, rentaplats.... uffffff una medalla per el "marit" i una per mi...!!! oleeeeee

Divendres: feina de la feina.... deu meu... això és vocació... un dia de festa i alaaaaaaaa la feina cap a casa.... a la tarda visita a la tieta nieves.

Dissabte, montserrat matí i dinar al Bar Marisol de Capellades. (no prometia la cosa...) un bareto fosc, brut, amb un billar al centre ple d'obrers fumant.... una mica "quillos" tot s'ha de dir...aiiiiiiixxxx vam tenir la meravellosa idea de dinar fora.... i el menjar.... bé, prou bé!!! i ding donggggggg Piquem a Can Collado i "josepe". Vam fer pancarta, comprar la "teca" inflar globus.... en forma d'animals.... fortissim....!!! ( el que no es trobi als xinos....) i aviat la iona i el Mr. Table vam aparèixer i preparem sopar i apareix la neus i el tirador oficial de globus (esport olimpic) i sopem. Postres: fondue de xocolata... Totalment encertat... oi laia???? i pastisset i bufar espelmes invisibles i el joc de l'assessí i el joc de "te pellizco i no me rio" i el fabulós joc de la oca "adaptat" especial festes.... i ball i orquestra a càrrec de hel, iona i lau!!! intent d'alarmes amb el mòbil i fracàs a causa d'un matalàs al terra... i esmorzar en germanor...( això ja diomenge)

Tot just enfilem la carretera amb el "tot terreny Cordoba" i just quan ens abancen la neus i el jordi.... viscaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! el cotxe ens deixa tirats a la sortida del Bruc... si si si.... amb el regust a malibú tot esperant arribar a casa... i finalment... truca a l'asistència, espera la grua, espera el taxi, que et porti fins a bcn.... aiiiiii a quarts de 3 arribavem a casa....!!! sort que ens ho vam pendre amb humor...!!!!

josepe el tema del pijama... com va quedar??? te'l vas posar o no...!!! ejjejeje

jueves, 1 de noviembre de 2007

Una mica de le mani...




LE MANI FORTI
una tragèdia moderna

us linkejo un video amb una mica de le mani a les Rambles.







http://es.youtube.com/watch?v=OBkPptgP9M4