treballo de...

quan algú em pregunta de que treballo trigo uns segons en respondre. sovint no trobo les paraules exactes, o les que faig servir són massa tècniques. Es curiós però fins i tot la meva família i els amics de fora de la feina no saben el que faig, o ho resumeixen en "ajuda a buscar feines a immigrants". No sé perquè a vegades no faig l’esforç d’explicar-ho més concretament i deixo que pensin i interpretin la meva feina com els sembla. Suposo que el més important és que jo sigui conscient, coherent amb el que faig.

Tot i així, pels curiosos, intentaré posar "nom" i explicar les especificitats del meu dia a dia. Som-hi:

Sóc tècnica d'orientació i inserció laboral per a dones en situació de vulnerabilitat. Treballem amb una metodologia que incorpora la perspectiva de gènere des del model de competències. Els perfils de les dones que participen dels diferents programes son diversos; dones inactives, dones nouvingudes, dones que han patit o pateixen situacions de violència de gènere, dones en risc d’exclusió social, treballadores sexuals que volen fer un canvi laboral, noies tutelades per centres de menors, dones amb perfils alts, noies en recerca de primera ocupació... Totes amb un mateix denominador comú: la voluntat/necessitat de trobar una feina. Però nosaltres no els hi busquem pas una feina, sinó que les assessorem, orientem, acompanyem a nivell tutorial i grupal per a que puguin definir i executar el seu propi projecte professional amb la idea de que millorin la seva ocupabilitat, fet que els permet tenir més opcions d'incorporació al mercat de treball i en concret en l'ocupació, en l'objectiu laboral definit.

Treballem partint de la idea de protagonisme de la dona, per tant, no som nosaltres qui els hi diem el que ha de fer sinó és la dona que va identificat i analitzant com està el mercat de treball, quines sectors hi ha, quines feines li agradaria fer, les contrasta amb els perfils professionals, analitza el seu capital competencial, identifica els punts a millorar, defineix objectius de treball, els planifica, dur a terme accions per assolir-los i avaluar-los...

De la meva feina aprenc cada dia: de les seves pors, dels seus neguits, de la seva fortalesa, de la seva empenta, de la seva força, del seu esperit de supervivència, dels seus encerts i dels seus errors, de la seva lluita i les seves derrotes. Fan que em qüestioni moltes coses i tot i que elles no ho pensin em fan créixer.

Hi dedico moltes hores. hi ha qui no enten perquè ho faig i potser no ho faci mai. a vegades m’esgota, a vegades m’allibera, a vegades em desespera i d'altres m’angoixa. però si hagués de resumir-ho diria que m'enamora. seria un amor d'aquells d’adolescència que no saps perquè però t'atrau

La meva feina és com una muntanya russa on no pares de pujar i baixar, on tot va massa ràpid i a vegades pels mateixos camins. No pots parar, baixar ni mirar enrere mentre avança. és aquella atracció que et fa una mica de por però en la que hi puges una vegada rere una altra.

Treballo al barri del raval: on la gent és de veritat, on la gent és pura i humil. no sé com explicar-ho perquè les paraules no ofereixen l’essència del sento quan hi sóc... treballo en un barri on les coses son com son...on es fa vida al carrer i la gent és una supervivent. A les tardes els nens surten de la mesquita de la cantonada i corren amb la bicicleta trepitjant-te els peus, el veí que posa la música i ambienta el carrer, el noi de la moto que passa droga, la dona que s’espera a que arribi un client, el botiguer de sempre... Es un barri que et retorna a bufetades que la vida és injusta i desigual on uns han de sobreviure mentre d'altres viuen la vida.

Treballo en una entitat que dins del mundillo és molt coneguda i té un alt nivell de reconeixement per la qualitat de la nostra feina.

La meva feina m’apassiona y lo digo tal cual.