Jo a l'Hospitalet tenia una veïna. La senyora Lluisa vivia just a sota de casa. d'uns 60 llargs i de sempre soltera. cabell blanc, ulleres de pasta i catalana de tota la vida. Fins al moment, sense cap altre hobby qeu passar el dia a la "mirilla" a veure si cassava algú que entrava o sortia de casa. Tirant la brossa cada 10 minuts per veure si sentia les converses a l'escala. Cotilla i descarada a la vegada. Cada cap de setmana espiant per la finestra la gent que passava i les coses que ella imaginava. A la que et descuidaves la tenies dins de casa, qualsevol raó ja li bastava: humitat, sorolls, correu... Ahir la senyora Lluisa estava d'extra a Vendelpla... quines coses té la vida...
No hay comentarios:
Publicar un comentario