miércoles, 18 de febrero de 2009


et penso en blau i m’ofego en records que només es conjuguen en passat.
s’esmicolen els instants en les mans que apreto amb força,
resistint l’oblit que em lliga, amb cordes fermes, a cada alè de tu.

et sento i et perdo tan fràgilment que m’espanta el buit que em queda,
quan desperto i ja no sonen els teus cabells.

et busco en la immensitat del pou de sal on descanses però els límits se m’escapen
i ja no se dibuixar-te

Et toco entre ombres que deformen el teu perfil, mentre s’allunyen els instants tancats en un mes de juny.

et respiro paraules, que vaig regalar-te i s’han fos, adormides en instants de lluna que fan soroll al trencar-se.

et deixaré les finestres tancades al capvespre per retenir la nostàlgia entre els dits, però la càlida delicadesa de la terra humida i la seva olor, no em duran prop de tu.

no facis soroll, només puc escoltar-te,
t’anyoro

No hay comentarios: