voldria ser una cançó

Part 1
Voldria ser una cançó d’aquelles que s’escolta a les mitges tardes dels diumenges absents. D’aquelles que t’acaronen en les nits de desembre just abans de que la lluna et convidi a somiar i cantorreges en moments quotidians. No seria massa llarga, una mica dolça i de veu baixa. Diria molt i poc de mi (com a mi m’agrada) i en algun moment parlaria de gent que he estimat. Els primers acords serien de sal, de sol i de suc de taronja. Durant alguns segons faria que oblidessis tot el que t’envolta i somriuries sense saber ben bé per que. Apareixeria sense avisar fent un tallat, tirant la brossa, conduint, a la dutxa, fent el llit, quan menges iogurt, una maduixa, una galeta i un bombó. Hi hauria èpoques en les que m’oblidaries però continuaria sent part de tu, com l’ombra que deixen enrere les teves passes, com la teva pell juga amb els llençols al novembre.