Silencis

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit filtren el sol per la finestra
Guaito com reposes nua des dels peus del llit amb un posat ple de tendresa.

Oh, quantes nits acaronant els teus dits febles.
Oh, quants matins com el que ara tinc, tèbi com un fil… de roba.

Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules.

Dos o tres cabells mandrosos pinten els coixins amb el color d’aquesta tarda
Sento com camines pel so dolç del teu vestit que entre les cuixes et delata.

Oh, quants matins entrellaçant-nos com de pedra.
Oh, quantes nits com la que ara tinc, tèbia com la llum… d’espelma.

Amagats de tantes veus extranyes, amb els silencis omplim paisatges.
Més enllà d’aquest soroll tan aspre, que ens fem entendre sense paraules.

Amagats de tanta gent que parla, teixim certeses amb la mirada.
Som tan lluny d’aquest soroll salvatge, que ens fem entendre sense paraules.

Que ens fem entendre sense paraules…

Tres o quatre gotes delatant pluja de nit…

Lluis Gavaldà Josep Thió