Hay que compartir los bichos...

Gran titular del dia d'avui... HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOS!!!! A continuació, però, en segona posició tenim: una mariquita india....

Aquesta història s'ha d'explicar a pams... de moment tan sols us deixo una imatge del que era el nostre espai de descans i de fotosintesis (com diu el jordi)fins que ha arribat la familia bready...demà amb calma relato els fets

demà explico pq avui fa son... pero bonísimmmmmm fiqueu mariquita india al googleeeee i l'entrada que fa 6 o així surt el link del bloggggggggggggggggg ejjejejeje m'he flipat! viska les mariquitas indias!!!

HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOS SEGONA PART....

Aquest diomenge:
una mica de breda: poble amb poc encant. no hem vist can monrràs i ca la teresa tapada per una especie de fira de quelcom que no podriem concretar... roba, fruita... una mica de tot i una mica de res. L'únic alicient era veure petits nans de jardí que tampoc vam veure. Gran troballa: una casa que de bon grat (expressió que fa molta ràbia) em quedaria. i una especie de can rata al que vam batejar nosaltres.
Per dinar: excursioneta al castell de "muntsonis"??? bé, tan és el nom.. un castell que estava pujadeta rere pujadeta. casi moro de l'ofec. no se'm pot demanar aquests excessos.... un cop dalt: conversa de noms i d'alguna cosa més culta els de dalt de la torre. Menjada amb alegria: entrepans i alguns amb carmanyola. tot seguit: estirada a la gespa a fer la migdiada... i tachan..... familia telerin al instant. mira que hi havia espai... doncs no, ven al costat... i ni més ni menys que 7 fills... per favor... quin suplici... situació només comparable als matins d'agost a la platja amb els abuelus cridant al net: josué ven pakà... josuè ponte crema.... uffff com carrega. Doncs aquesta amorosa familia ens va eclipsar la sobretaula... que si la mare era massa jove... que si els nens anavem amb camisa ppera, que si les croquetes... fins que..... els nens es van posar a buscar coses per el terra.... i un va cridar... eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh una miriquita india..... una mariquita india... Aquests infants celestials no baixaven el to de veu i es barellaven per el particular insecte fins que el pare (suposem que desesperat de veure el que havia fet procreant tant) va dir: HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS bonissim no té despedici....

altres detalls d'interès: un dels fills TOMMY... irreal... i per conseqüència els altres: Valentino, Ralph.... Els dos fills adolescents amb un trasfons nissaga...L'endemà de la vetllada: mig nas cremat per el sol, just el perfil que mirava cap a la familia trap.... aixxxxx