sábado, 26 de enero de 2008

pantera Iraniana




cabell negre. arrissat. desenfadat. pell i olor a cafè amb llet. pas pausat. despistat. mans cansades. mirada perduda. De poques paraules i gest subtil. vestida de negre. sempre així. cada matí la veig arribar i veig com marxa, gairebé sense parlar. Hem après a no dir coses però a entendre’ns. escoltar-se li fa massa mal. sempre esgotada, no hi ha racó del cos que li reposi tranquil. guarda la força que li queda a les butxaques i la treu ja només quan ha d’obrir la porta del seu infern. Es lleva quan el sol encara dorm i enllesteix la casa. es desplaça per venir a l’únic lloc que la fa sentir ocupada i és aquí on la pantera s’entrena les cames. ja té ganes de sortir a camp obert i avui em sabut que així serà, ja gairebé ben aviat. em plorat de ràbia i de ganes. aquesta sensació ens a eclipsat. aviat recuperarà el somriure i la calma. que corri la pantera iraniana.

1 comentario:

استريلا المذكورة dijo...

a la pantera se li han cansat les cames. ja no podrà còrrer i es quedà un bon temps tancada. perquè el camí es tan ample?