Mireu-me bé: sóc l'altre

Mireu-me bé: sóc l'altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d'enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m'ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.

Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m'eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d'aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.

Mireu-me bé
mireu-me bé, sóc l'altre

Miquel Martí i Pol

Recull els trossos esmicolats, sota els teus peus descalços, d'quell mirall que durant mil llunes vas intentar recomposar. Palpa l'essència d'aquell reflex que entre llums feien els teus rissos de mel i mira't les mans. estreny les ombres que com a fantasmes et treuen el son i obre't camí. Busca una escletxa, deixa't anar. Torna't a mirar, encara ets tu.

per tu, m