Ahir vam anar a fer el cafè del migdia al London Bar. Feia uns quants anys que no hi entrava. Per ser més exactes podríem dir que ben bé 6 anys. La darrera vegada vam anar-hi a sentir el Bolero. Al entrar vaig tenir una glopada fresca d'aquell moment. D'aquells records. Com si fos ahir. Tímidament mentre participava en la conversa de la sobretaula ( bosses ecològiques, bosses de plàstic i l’anècdota d'un encarregat que fa forrar-se amb bosses de plàstic...) em mirava les parets del local, les taules, i els racons i cantava per dins aquella cançó. Va ser mitja hora intensa. que per cert em va costar 1'40 euros... com estan els preus.
2 comentarios:
Em solidaritzo amb els teus records, les teves sensacions... jo fa molts anys que no hi torno, però no em faria res... i menys encara si dalt del ptit escenari hi actués una bellesaaaaaaaa rinxolada!!!! i si al costat (quasi rossant-me les cuixes!) hi hagués una altra bellesa rinxolada entre globussss!!!! ai! kuantes maleses..... un ptó bonika... t'enyoro encara
anònimus o jo
doncs tenim una cita! em va fer molta ilu tornar-hi!!! un dia hi fem un café! està una mica canviat però vaig seure just al costat de la taula en la que hi erem aquell dia
Publicar un comentario