El empleo nos hace iguales

La realidad actual
El reciente estudio Población gitana y empleo editado por la Fundación Secretariado Gitano destaca la potencialidad de la población gitana en el mercado laboral. Los gitanos son una gran fuerza de trabajo, que está apostando por la formación:

La población gitana se incorpora en edades más tempranas al mercado de trabajo que el resto de la población y tiene una vida laboral más prolongada.
Un 51% de las personas gitanas ocupadas son asalariadas, frente a un 81,6% del conjunto de la población española.
La precariedad es habitual entre la población gitana.
La tasa de temporalidad es del 70,9% en la población gitana, frente al 30,9% del conjunto de la población española.

FSG

voldria ser una cançó

Part 1
Voldria ser una cançó d’aquelles que s’escolta a les mitges tardes dels diumenges absents. D’aquelles que t’acaronen en les nits de desembre just abans de que la lluna et convidi a somiar i cantorreges en moments quotidians. No seria massa llarga, una mica dolça i de veu baixa. Diria molt i poc de mi (com a mi m’agrada) i en algun moment parlaria de gent que he estimat. Els primers acords serien de sal, de sol i de suc de taronja. Durant alguns segons faria que oblidessis tot el que t’envolta i somriuries sense saber ben bé per que. Apareixeria sense avisar fent un tallat, tirant la brossa, conduint, a la dutxa, fent el llit, quan menges iogurt, una maduixa, una galeta i un bombó. Hi hauria èpoques en les que m’oblidaries però continuaria sent part de tu, com l’ombra que deixen enrere les teves passes, com la teva pell juga amb els llençols al novembre.

Viatge llarg

La nit és un viatge llarg,
però jo t´estaré esperant.

Sau

Felicitats, bonica. 25 anys, 300 mesos, 9000 dies, amb tu.

Aquest cap de setmana he vist la tardor. La seva roba tan marró... els seus ulls de mel, els seus cabells de fulles taronges. Ballava al so del vent i jo m'ho mirava des del cotxe, mig absent i somrient.

Enmig d'aquest paisatge, tu. Amb sorpresa i gràcia, arribes. en l'ambient aquella emoció... com la nit de reis... eclipsa la son dels nens. olor de brases, fusta nova i humida fa caliu. Conversa, rialles i un altre cop tu, tan plena de llum.

Felicitats.

et busco...

per si mai et fa falta, sóc aquí

mentre anava amb la moto sota un cel completament rosa s'ha fet fosc. sent conscient de tanta bellesa he sentit aquell regust de profunda felicitat i emoció. El canvi és possible... i m'ha invait aquell sentiment irracional i pur de quan vaig estar als teus carrers, a atlanta. es respirava lluita i se sentien crits de por i de ràbia.

Me regalaste un mandala el día en que entendí tu laberinto. En aquel momento sentí que había cosas que no supe hacer cuando era el momento y que ya era tarde. Entraste y saliste de mi vida dejando huella y tu sin saberlo. Pude verte de verdad i asfixiarme con las mismas piedras que me pediste, sin decir, que te rompiera. Hace un tiempo que me reconcilié con mis errores aun sabiendo que eso no calmaría tu sed y que quizás ya te habías rendido.

pd= la foto no és la de tu mandala. me la guardo para mí.