Aquest cap de setmana hem marxat camí de terres Berguedanes i una mica més amunt. Hem passat la nit a bagà, hem anat a les termes de Dorres ( paisatge bonic, olor a ou bullit/podrit, iaios amb calçotets i nens tirant-se en "bomba"), després xurros de xocolata a puigcerdà i a la nit "requiem por un sueño". L'endemà volta pel poble, dinar i un altre cop a casa!!!.
Perquè el cap de setmana les hores passen tan ràpid i entre setmana les agulles caminen tan cansades com en el post del Marraquesh??? Si algú hi troba una explicació serà el meu ídol.
Aquests últims dos dies hem fet una "pausa" a la feina per fer "reflex-action". dinàmiques de cohesió estratègica basades en l'acció i la reflexió com a eines de treball. Hem rigut, em saltat i em compartit. Ens hem conegut millor. En diferents moments he tingut un regust d'infantesa. Em pintat i em fet coses amb plastelina; Feina tants anys que no ho feia (La seva olor, la textura, i la llibertat de crear i deixar volar la imaginació). He sigut durant una estona un esquirol i hem dibuixat el nostre arbre (amb arrels profundes i sòlides, amb projecció cap al cel i amb fulles i fruits ja necuts o en projecció). Aquestes arrels tenen molt a veure amb vosaltres, els qui llegiu això, perquè formeu part dels meus fonaments. Una bona experiència que m'ha demostrat que rascar en algunes coses encara fa mal.
Aviat farà un any de la nostra estada a la Isla del encanto . Aquell sol, aquelles platges, el Yunque, aquella olor a tranquil·litat, aquell verd intens de les fulles i els tons de les postes de sol. Si tanco els ulls, torno a ser-hi.
Malgrat el fred que en alguns moments paral·litzava el pas i les mans, la neu feia de cada instant un record glaçat pel que queda de temps. Una imatge de silenci: Staromestské Námestí; mirant al cel i deixant-me mullar la cara.
Tienen miedo del amor y no saber amar, tienen miedo de la sombra y miedo de la luz. Tienen miedo de pedir y miedo de callar, miedo que da miedo del miedo que da.
Tienen miedo de subir y miedo de bajar, tienen miedo de la noche y miedo del azul. Tienen miedo de escupir y miedo de aguantar, miedo que da miedo del miedo que da.
El miedo es una sombra que el temor no esquiva, el miedo es una trampa que atrapó al amor, el miedo es la palanca que apagó la vida, el miedo es una grieta que agrandó el dolor.
Têm medo de gente e de solidão, têm medo da vida e medo de morrer, têm medo de ficar e medo de escapulir, medo que dá medo do medo que dá.
Têm medo de ascender e medo de apagar, têm medo de espera e medo de partir, têm medo de correr e medo de cair, medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma linha que separa o mundo, o medo é uma casa aonde ninguém vai, o medo é como un laço que se aperta em nós, o medo é uma força que não me deixa andar.
Tienen miedo de reír y miedo de llorar, tienen miedo de encontrarse y miedo de no ser, tienen miedo de decir y miedo de escuchar, miedo que da miedo del miedo que da.
Têm medo de parar e medo de avançar, têm medo de amarrar e medo de quebrar, têm medo de exigir e medo de deixar, medo que dá medo do medo que dá.
O medo é uma sombre que o temor nao desvia, o medo é uma armadilha que pegou o amor, o medo é uma chave que apagou a vida, o medo é uma brecha que fez crecer a dor.
El miedo es una raya que separa el mundo, el miedo es una casa donde nadie va, el miedo es como un lazo que se aprieta en nudo, el miedo es una fuerza que me impide andar.
Medo de olhar no fundo, medo de dobrar a esquina, medo de ficar no escuro, de passar em branco, de curzar a linha. Medo de se achar sozinho, de perder a rédea a pose e o prumo, medo de pedir arrêgo, medo de vagar sem rumo.
Medo estampado na cara ou escondido no porâo, medo circulando nas velas, ou em rota de colisâo. ¿Medo é de deus ou do demo? ¿É ordem ou é confusâo?, o medo é medonho, o medo domina, o medo é a medida da indecisâo.
Medo de fechar a cara, medo de encarar, medo de calar a boca, medo de escutar, medo de passar a perna, medo de cair, medo de fazer de conta, medo de iludir.
Medo de se arrepender, medo de deixar por fazer, medo de amargurar pelo que nâo se fez, medo de perder a vez. Medo de fugir la raia na hora h, medo de morrer na praia depois de beber o mar, medo que dá medo do medo que dá.
(tienen miedo de la soledad tienen miedo de la vida y miedo de morir tienen miedo de quedarse y miedo de escapar miedo que da miedo del miedo que da
el miedo es una raya que separa el mundo el miedo es uan casa donde nadie va el miedo es como en lazo que se aprieta en nudo el miedo es una fuerza que me impide andar)
(tienen miedo de caer y miedo de avanzar tienen miedo de amarrar y miedo de romper tienen miedo de exigir y miedo de pasar miedo que da miedo del miedo que da)
(miedo de mirar el fondo miedo de doblar la esquina miedo de quedarse en la oscuridad miedo de pasar en blanco de cruzar la línea miedo de encontrarse solo de perder las riendas la pose y el equilibrio miedo de darse por vencido miedo de vagar sin rumbo miedo estampado en la cara o escondido en los sótanos miedo circulando en las venas o en ruta de colisión ¿el miedo es de dios o es del demonio? ¿es orden o es confusión? el miedo es un monstruo el miedo domina es miedo es la medida de la indecisión
miedo de arrugar la frente miedo de encarar miedo de callar la boca miedo de escuchar miedo de poner la zancadilla miedo de caer miedo de hacerse a la idea miedo de ilusionarse
miedo de arrepentirse miedo de dejar para después miedo de margarse por lo que se hizo miedo de perder la vez
miedo de salirse de la raya en el momento definitivo miedo de morir en la playa después de beberse el mar miedo que da miedo del miedo que da)
Gran titular del dia d'avui... HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOS!!!! A continuació, però, en segona posició tenim: una mariquita india....
Aquesta història s'ha d'explicar a pams... de moment tan sols us deixo una imatge del que era el nostre espai de descans i de fotosintesis (com diu el jordi)fins que ha arribat la familia bready...demà amb calma relato els fets
demà explico pq avui fa son... pero bonísimmmmmm fiqueu mariquita india al googleeeee i l'entrada que fa 6 o així surt el link del bloggggggggggggggggg ejjejejeje m'he flipat! viska les mariquitas indias!!!
HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOS SEGONA PART....
Aquest diomenge: una mica de breda: poble amb poc encant. no hem vist can monrràs i ca la teresa tapada per una especie de fira de quelcom que no podriem concretar... roba, fruita... una mica de tot i una mica de res. L'únic alicient era veure petits nans de jardí que tampoc vam veure. Gran troballa: una casa que de bon grat (expressió que fa molta ràbia) em quedaria. i una especie de can rata al que vam batejar nosaltres. Per dinar: excursioneta al castell de "muntsonis"??? bé, tan és el nom.. un castell que estava pujadeta rere pujadeta. casi moro de l'ofec. no se'm pot demanar aquests excessos.... un cop dalt: conversa de noms i d'alguna cosa més culta els de dalt de la torre. Menjada amb alegria: entrepans i alguns amb carmanyola. tot seguit: estirada a la gespa a fer la migdiada... i tachan..... familia telerin al instant. mira que hi havia espai... doncs no, ven al costat... i ni més ni menys que 7 fills... per favor... quin suplici... situació només comparable als matins d'agost a la platja amb els abuelus cridant al net: josué ven pakà... josuè ponte crema.... uffff com carrega. Doncs aquesta amorosa familia ens va eclipsar la sobretaula... que si la mare era massa jove... que si els nens anavem amb camisa ppera, que si les croquetes... fins que..... els nens es van posar a buscar coses per el terra.... i un va cridar... eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeh una miriquita india..... una mariquita india... Aquests infants celestials no baixaven el to de veu i es barellaven per el particular insecte fins que el pare (suposem que desesperat de veure el que havia fet procreant tant) va dir: HAY QUE COMPARTIR LOS BICHOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS bonissim no té despedici....
altres detalls d'interès: un dels fills TOMMY... irreal... i per conseqüència els altres: Valentino, Ralph.... Els dos fills adolescents amb un trasfons nissaga...L'endemà de la vetllada: mig nas cremat per el sol, just el perfil que mirava cap a la familia trap.... aixxxxx
