Tot el camp, és un clam!!!

2-0...

núvols

deixen veure i amaguen infinitat de matisos

Mireu-me bé: sóc l'altre

Mireu-me bé: sóc l'altre.
Coix de dos peus,
sorrut i solitari.
No vinc d'enlloc
i escric per sobreviure.
Desfaig camins
perquè no sé dreceres.
Reprenc costums.
Si ara pogués, jauria
pels marges clars
amb noies de pell fosca.
Però he crescut
i algú m'ha omplert de vidres
tota la sang.
Mireu-me bé: coixejo.
No tinc sinó
la veu que em representa.
Adollo mots
i els mots em purifiquen.

Emergiré de mi mateix el dia
que un vent terral
m'eixugui els ulls. Són altes
les espases de foc
d'aquesta lluita
que em serva dret
contra la por i el somni.

Mireu-me bé
mireu-me bé, sóc l'altre

Miquel Martí i Pol

Recull els trossos esmicolats, sota els teus peus descalços, d'quell mirall que durant mil llunes vas intentar recomposar. Palpa l'essència d'aquell reflex que entre llums feien els teus rissos de mel i mira't les mans. estreny les ombres que com a fantasmes et treuen el son i obre't camí. Busca una escletxa, deixa't anar. Torna't a mirar, encara ets tu.

per tu, m

El empleo nos hace iguales

La realidad actual
El reciente estudio Población gitana y empleo editado por la Fundación Secretariado Gitano destaca la potencialidad de la población gitana en el mercado laboral. Los gitanos son una gran fuerza de trabajo, que está apostando por la formación:

La población gitana se incorpora en edades más tempranas al mercado de trabajo que el resto de la población y tiene una vida laboral más prolongada.
Un 51% de las personas gitanas ocupadas son asalariadas, frente a un 81,6% del conjunto de la población española.
La precariedad es habitual entre la población gitana.
La tasa de temporalidad es del 70,9% en la población gitana, frente al 30,9% del conjunto de la población española.

FSG

voldria ser una cançó

Part 1
Voldria ser una cançó d’aquelles que s’escolta a les mitges tardes dels diumenges absents. D’aquelles que t’acaronen en les nits de desembre just abans de que la lluna et convidi a somiar i cantorreges en moments quotidians. No seria massa llarga, una mica dolça i de veu baixa. Diria molt i poc de mi (com a mi m’agrada) i en algun moment parlaria de gent que he estimat. Els primers acords serien de sal, de sol i de suc de taronja. Durant alguns segons faria que oblidessis tot el que t’envolta i somriuries sense saber ben bé per que. Apareixeria sense avisar fent un tallat, tirant la brossa, conduint, a la dutxa, fent el llit, quan menges iogurt, una maduixa, una galeta i un bombó. Hi hauria èpoques en les que m’oblidaries però continuaria sent part de tu, com l’ombra que deixen enrere les teves passes, com la teva pell juga amb els llençols al novembre.

Viatge llarg

La nit és un viatge llarg,
però jo t´estaré esperant.

Sau

Felicitats, bonica. 25 anys, 300 mesos, 9000 dies, amb tu.

Aquest cap de setmana he vist la tardor. La seva roba tan marró... els seus ulls de mel, els seus cabells de fulles taronges. Ballava al so del vent i jo m'ho mirava des del cotxe, mig absent i somrient.

Enmig d'aquest paisatge, tu. Amb sorpresa i gràcia, arribes. en l'ambient aquella emoció... com la nit de reis... eclipsa la son dels nens. olor de brases, fusta nova i humida fa caliu. Conversa, rialles i un altre cop tu, tan plena de llum.

Felicitats.

et busco...

per si mai et fa falta, sóc aquí

mentre anava amb la moto sota un cel completament rosa s'ha fet fosc. sent conscient de tanta bellesa he sentit aquell regust de profunda felicitat i emoció. El canvi és possible... i m'ha invait aquell sentiment irracional i pur de quan vaig estar als teus carrers, a atlanta. es respirava lluita i se sentien crits de por i de ràbia.

Me regalaste un mandala el día en que entendí tu laberinto. En aquel momento sentí que había cosas que no supe hacer cuando era el momento y que ya era tarde. Entraste y saliste de mi vida dejando huella y tu sin saberlo. Pude verte de verdad i asfixiarme con las mismas piedras que me pediste, sin decir, que te rompiera. Hace un tiempo que me reconcilié con mis errores aun sabiendo que eso no calmaría tu sed y que quizás ya te habías rendido.

pd= la foto no és la de tu mandala. me la guardo para mí.

y si no sé hablar?

Hay días que digo lo que digo pero no sé lo que digo y otras veces sé lo que quiero decidir pero digo justamente lo que no quiero decir. Hay que ver como cuesta que coincidan los dos polos…
Bienvenidos a la rueda del hablar… donde uno no siempre puede elegir lo que habla y lo que calla, o si y dejarse llevar.

certeses

A l'hivern el mar té una altre olor.

fora de control

Anuncis de colors,
reflexen la llum al teu cos.
Dèficits d´amor,
s´escapen del televisor.
Cares grises,
cares llargues,
maquillades,
buides,
herois de revistes del cor,
poblacions bombardejades,
saquejades,
lluiten.
Els caps de turc del primer món,
sona una cançó,
molt dolça a la ràdio,
acaronant el meu cor.
Esmicolant aquest món,
il-luminant tot de cop.
La nit,
vine,
busquem un racó,
fora de control,
anem-s´en d´aquí,
vine,
buscarem un lloc,
a prop del teu cor.
Escapa´t amb mi.
Tot s´està trencant,
hem de deixar la realitat,
excedents de por,
s´escapen del televisor.
Cares grises,
cares llargues,
maquillades,
buides,
tots aspirants a ser famós,
poblacions,
bombardejades,
saquejades,
lluiten.
Els caps de turc del primer món,
apaga el televisor.

Fora de control

Gerard quintana

sobren les paraules....

Arribes

Ara no sé si vens o vas...ni tan sols si et quedaràs. Ets tan fugaç...

5000 años

5.000 años
y aún estoy por tus huesos abrazado a tus huesos
respirando tu olor

5.000 años
y aún me saben tus besos al sabor de los besos
que se dan con sabor

nos protegió la primavera con una sábana de flores
y en el otoño de hojas secas melancolía en los colores

5.000 años
y no pudo ni el tiempo a través de los tiempos
eludir la pasión

y nos encontrarán
y sabrán que alguien te amó
el devenir será testigo
de cómo al hilo del amor
viví una eternidad
contigo

5.000 años
y aún conservo el recuerdo del feliz cautiverio
de una luna de miel

5.000 años
y aún recibes mi cuerpo como un mundo desierto
donde todo es hacer

sobrevivimos al verano y a su mejilla más ardiente
y en el invierno nos guardamos bajo la sombra de la nieve

5.000 años
y aún me busco y me pierdo en el terco misterio
del amor y su red

y nos encontrarán
y sabrán que alguien te amó
el devenir será testigo
de cómo al hilo del amor
viví una eternidad
contigo.

pedro guerra: "5000 años"

"Báilame el agua"

Una de tantas frases que me hubiera gustado escribir yo

al cocherito leré...

I estareu pensant... i encara sense el carnet de cotxe???? doncs si amics... no sabeu que ve que s’hi va a tot arreu amb moto... Però tot arriba ( afirmació rotunda) i sembla ser que per fi m’estic decidint. De moment, el primer pas; anar a preguntar preus. El segon pas; morir-me al veure el preu. Tercer pas (que me’l reservo per al final); apuntar-me. En breu.. en breu... no patiu. Òbviament hauré de buscar aliats amb els que fer pràctiques (fora de la llei) perquè fent números haurien de ser unes 18 pràctiques... que clar seguint la meva lògica de felicitat absoluta no sé si és poc o ja està bé.... El que si que és segur és que sóc una mica torpona, cabezota...

El dia en que m’apunti us ho faré saber (sobretot quan comenci les pràctiques... que haureu de tenir els 5 sentits a la carretera per si em trobeu).

Cròniques de treure’m el carnet. Pròleg. Continuarà...

Les altres dones

"La discriminació social es basa, en certa mesura, en la imatge distorcionada que es dóna d'aquests sectors des dels mitjans de comunicació i desde diversos àmbits acadèmics i socials. El tractament distorcionat dels seus problemes, el remarcat sistemàtic del que les diferencia d'altres col·lectius en lloc de mostrar el que tenen en comú, la presentació sistemàtica com a victimes enganyades sense projecte propi, son tots els elements que configuren la violència simbolica que s'exerceix sobre elles i que posa la base on s'estableixen les altres violències. "

Extret de;

Les altres dones.
La construcció de l'exclusió social
Els discursos que ens uneixen i ens separen.

Dolores Juliano

una segona oportunitat

M de Mohamed. M de Marroc. M de motivació. M de Musical.

C de Confusió. C de conflicte. C de confiança. C de complicitat. C de culpabilitat. C de CANVI

E d’emoció. E d’evolucionar. E d’enamorar-se. E d’embogir. E d’estupidesa.

F de frustració. F de Fumar. F de ferida. F de felicitat. F de final.

D de decepcions. D de debilitats. D de deutes.

R de ràbia. R de reconciliació. R de renuncia. R de RES.

Dimecres, pels 25 de TV3, vam anar a veure l’assaig general del Musical Que!
Malgrat l'envoltori i alguns topics (necessaris per fer-ne espectacle) el fons, el missatge i el contingut em va agradar. Suposo que quan reconeixes moments, sentiments, històries en l’obra que tu mateix has viscut en la teva vida professional, sense voler-ho te’n fas còmplice. En cadascun dels personatges hi vaig veure M, A, P, K, J... alguns dels joves amb temes de justícia juvenil amb els que vaig treballar fa un temps. Les seves històries van formar part d’una època de la meva vida en la que realment disfrutava del que feia. Malgrat les dificultats i les frustracions vaig aprendre a acceptar que la gent a vegades es deixa vèncer i a vegades tria o no té opció de canviar de camí. Tinc poques notícies dels vostres ARA i també he après a que sigui així. Em quedo amb la teva mirada quan tornaves al centre de menors sense haver fet res, amb les teves últimes paraules prometent-me que no havies sigut tu, amb quan vas tornar a estudiar... Històries que no esborraré mai perquè formen part de mi.
Seguiré recordant-les i imaginant el vostre demà, perquè continuo creient en les segones oportunitats i en la possibilitat de canvi. Aquest és el meu motor.

lo sé...

cuando me visto de rayas, sé que soy yo.

Doméstico

la pereza de la rutina diaria. "Como en casa no se está en ningún sitio". Si tuviera zapatos rojos de tacón... seria más fácil poder permanecer eternamente en libertad. Pero "esto no es Kansas"... ni tengo ningún perro llamado totó. Mañana el despertador me lo va a recordar.

Por pinzas...

en la sorprendente línea divisoria que parece verlo todo solo en extremos. A ratos a oscuras, paseando por un amplio abanico de luz y de color, como la canción; la vida es una tómbola, donde el azar (al que solo creo en los días impares) a veces me hace recordar que siempre estas.

the end

ja s'han acabat les vacances... i amb elles el llevar-se tard i fer mandres al sofà, les eternes migdiades, les tardes de platja i de sol, i la sensació de perdre totes i cadascuna de les responsabilitats que durant l'any et frenen. Retorno al dia a dia amb menys ganes cada setembre. Demà serà un dia menys feixuc al retrobar-se amb companyes amb les que no em parlat durant l'estiu, i d'aquí dos dies farà una eternitat que no és estiu. A veure si el cabell curt em deixa entrar amb ràpidesa les idees... hi ha mil coses que he oblidat...
bona tornada a tots i a totes, que sigui el més amena possible.

15 dias en agosto

triga una mica en obrir-se. Paciencia. es tracta d'un curt de tropofilms. 15 dias en agosto. Amb veu de Pablo alvarez, música d' oscar benas i direcció de Edu Glez. vaig veure'l en el blog d'un antic company de feina i val la pena compartir-lo.

mirant la tempesta

un divendres com ahir, amb intenció de gaudir de les festa major de Sitges. Aigua. Peus xops. entrepà de beicon amb formatge i cine-forum Diamantes de sangre a l'hospitalet.

Buñuel en fiestas

charanga, vaquillas, encierros, chupinazo, peñas, excesos...
ya de vuelta

Lo sentimos.... estamos en Navarra....

en que pueblo??? quien lo adivina???

en estos dias...

A medias tintas. un poco de sol, un poco de playa y Sitges que sigue allí cada verano.

música

Me encanta la sensación de tener un Cd nuevo entre mis manos. Lo abro apresuradamente y observo cada detalle, los colores, las formas. Normalmente no aguanto a llegar a casa y lo pongo en el coche. Cojo el librito con las letras y intento terminar de leer cada una antes de que suene. Después escucho la música. Antes de llegar a casa ya sé cuales me gustan más. El ritual de la siguiente semana es escucharlo a todas horas. Entonces pasa a ser la banda sonora de algunos de mis días. Cuando tengo un Cd nuevo, desaparece el último empezando así mi nueva rutina. Con los meses los rescato con cierto sabor de nostalgia.

el presente ayer fue mañana
pedro guerra

tibio aliento a cansancio; como los árboles de agosto esperan la lluvia, como los largos segundos antes del beso. Descanso; como la tierra después de beber y el abrazo después amar. Reposo; como el mar dormido y una mañana de domingo. Vivir: como el sol en mi piel de lunas, como el sabor del mañana en ayunas.

Perduts en la boira però agafats de la mà

càlida i fresca com les primeres nits d’estiu/ suau i ferma com tu quan somrius/ la llum que ens envolta neix aquí al nostre costat/ totes les mentides neixen de la veritat/ perduts en la boira però agafats de la mà/ ja no hem de demanar perdó mai més/ mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps/ calor de ciutat bruta i rovellada per mil motius/ que ens abraci l’aigua i dormim al llit del riu/ adonar-se de tot no és cap cosa dolenta/ el vent s’ho emportarà si estàs prou atenta/ perduts en la boira però agafats de la mà/ ja no hem de demanar perdó mai més/ mor la tristesa que ens tenia glaçats tot aquest temps
mazoni

"Anem per feina"

fa un parell de dies de "rasquis" vaig arribar a veure aquest reportatge al 33.
en la segona part "anem per feina" el jose explica l'experiència de fundació Èxit. Hi col·laborem sovint! em va fer gràcia!
Si teniu una estona val la pena.

http://www.tv3.cat/videos/548429

Sed

Sed de arena en mi piel dormida cuando soplo su aroma al anochecer y ese olor a naranja que anuncia tu dejadez. sed de luz y de calma en mi isla y el sonido del ayer. busco a ciegas beber de las aguas que me prometiste traer una vez. cascabeles de miel en tus manos arrastrandose por mi desnudez. Sed de mar, de luna y de sombra y el sabor del renacer.

Desierto

Dones emprenedores, igualtat d'oportunitats

oposicions

una trucada acaba de confirmar el que en silenci sabíem, has aprovat les oposicions.
apareix una nova porta que aviat obriràs amb fermesa. la força, la implicació i les ganes et farà navegar per la màgia de les noves experiències. felicitats. t’estimo un munt.

Funny Games

dissabte nit. Floridablanca. V.O. Funny Games. 100%angoixa, 100%patiment, 100% d'atenció de l'espectador. us animeu a jugar al golf?

bajo mínimos

sin energía. esta última semana trabajando sin descanso. aterrando a una nueva realidad. Bienvenida a territorio comanche. increíble. la fuerza de la calle. la dureza en forma de manchas.manos vacias. errores que huelen. asfalto que duele. fin de trayecto, el bar. a veces sin camino de vuelta.

mujeres de la historia

"porque hay una historia que no está en la historia y que solo se puede rescatar escuchando el susurro de las mujeres" (Rosa Montero, periodista y autora de "historia de mujeres".

teórica marxista de origen polaco, filósofa, política y revolucionaria.

Militó activamente en el Partido Socialdemócrata de Alemania (SPD), hasta que en 1914 se opuso radicalmente a la participación de los socialdemócratas en la I Guerra Mundial, por considerarla un "enfrentamiento entre imperialistas". Integró entonces el grupo internacional que en 1916 se convirtió en Liga Espartaquista, grupo marxista revolucionario que sería el origen del Partido Comunista de Alemania (KPD). Al terminar la guerra fundó el periódico La Bandera Roja, junto con Karl Liebknecht. Sus libros más conocidos, publicados en castellano, son Reforma o Revolución (1900); Huelga de masas, partido y sindicato (1906); La Acumulación del Capital (1913); y La revolución rusa (1918), en el cual critica constructivamente a la misma y sostiene que la forma soviética de hacer la revolución no puede ser universalizada para todas las latitudes.

Tomó parte en la frustrada revolución de 1919 en Berlín, aun cuando este levantamiento tuvo lugar en contra de sus consejos. La revuelta fue sofocada con la intervención del ejército monárquico y la actuación de los Cuerpos Libres (o Freikorps, grupos de mercenarios nacionalistas de derecha), y a su término cientos de personas, entre muchas ella, fueron encarceladas, torturadas y asesinadas.

de quien estamos hablando?

tindràs un lloc per mi?

el que era una elecció s'ha convertit en una ralitat. Els propers mesos els passaré coordinant un projecte d'orientació i inserció laboral per dones gitanes al barri de la mina. És com si tingués davant un full en blanc, que hauré d'aprendre a escriure. faré lletra lligada, com a l'escola, per no perdre més endavant les seves veus que amb neguit i amb pressa busquen respostes inmediates, com jo.

Los primeros Romà que llegan a Europa deambulan de país en país relatando las más extraodinarias y misteriosas històrias sobre su origen. Los habitantes de los países a los que llegan les escuchan envelesados, pero cuando desaparece la magia por lo desconocido los empiezan a ver como invasores, cuando no como vagabundos, delincuentes o ateos. A partir de ahí, la historia de los romà está sembrada de persecuciones, castigos e incomprensión.

un núvol blanc

Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
Som actors a voltes,
espectadors a voltes,
senzillament i com si res, la vida ens dóna i pren paper.

Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser, en el deixar-se vèncer, comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas, l’onada avui volgués queda’s.

Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanca...

Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que...

Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc...

primeres notes de sol

Cap de setmana de sol i ombra. El primer bany de l'any. La primera visita a la platja. Ja no recordava els segons de tranquil·litat i les hores de "josué ponte crema", "josué ven'pa'ca". m'agrada l'estiu.

aquesta nit revetlla de sant Joan. odio els petards. sort que la passarem a ca'ls mestres.

mi desorden

se puede decir que hay ausencia de orden en mi vida, en mis cosas. yo disfruto de mi desorden porque, aunque no lo parezca, dentro de él hay el sentido que yo le quiero dar en cada momento. despistada. distraida.desordenada. desorientada. esa soy yo. curioso pues que mi trabajo sea orientar....

nous camins, passes tímides

Avui m'han proposat coordinar un projecte d'Orientació i Inserció laboral per dones d'ètnia gitana al barri de la Mina de Barcelona. Ha estat una proposta que no imaginava... tot i que sovint faig de comodí que va passant d'un programa al altre (sovint quan aquest està a punt de caure i s'ha de remontar)tenia bastant coll avall passar uns mesos en un programa experimental en materia d'ocupació i després passar a coordinar un programa d'igualtat d'oportunitats.
He dubtat durant un moment.M'atrauen els canvis. M'atrauen els reptes. Però demà diré que no. Em quedaré amb la idea inicial. Però, tot pot passar... sovint em deixo portar.

Indefiniendome

parece ser que el tema esta siendo recurrente estas últimas semanas.... trabajo... crisis... hipotecas...ataduras...espíritu libre...

hace unos días me comunicaron que van a hacerme indefinida en el trabajo. Hoy me he reunido con recursos humanos y a partir del 1 de julio dejaré de tener un contrato basura, para pasar a un contrato que me deja más tranquila pero mas sujeta.

No me gustan las obligaciones ni hacer las cosas porque si. Supongo que soy como un camaleón que se va adaptando al medio y al que no le gusta estar siempre en el mismo sitio pero SI confundirse entre paisajes. aunque soy como ellos, me dan miedo. contradictorio, como yo.

Vancouver to BCN city

en unes hores tornes a barcelona.

il·lustració: lalineapeluda.com

usos del tiempo en hombres y mujeres

las mujeres han cambiado la percepción de sus propios roles como madres y como trabajadoras y se han incorporado al trabajo asalariado en busca de una valoración social y de independencia económica. sin embargo, en el conjunto de la sociedad no se ha producido una transformación similar. Así " el mercado de trabajo sigue estructurado de acuerdo a la pauta masculina (Izquierdo 1994: 113) de trabajo a tiempo completo durante toda la vida adulta y la organización socio-economicase mantiene sin cambios significativos durante estas décadas: jornadas laborales, vacaciones escolares, servicios públicos, etc. Siguen funcionando bajo el sujeto de que "hay alguien en casa" que cuida a los niños, ancianos, enfermos lo cual se ha traducido en una contínua presión sobre el tiempo de las mujeres. Por su parte, los hombres como grupo humano, tampoco han respondido a la nueva situación creada y el tiempo familiar y doméstico continua siendo asumido mayoritariamente por las mujeres (Carrasco 1996:31)Aunque en las últimas decadas se ha producido una transferencia de parte del trabajo de reproducción al sector público y al mercado, una parte importante de dicho trabajo continua siendo responsabilidad de las mujeres y aprarece como ensencial para el buen funcionamiento social (Carrasco 1996:32).

(....)
un tema interessant... igual que l'ús dels espais entre homes y dones....També en parlarem, si us fa la idea.

pa' reirse un poco

m'ha fet gràcia...

Nudos

Nudos que aprietan otros que ahogan. Te apagan las fuerzas. te frenan los pasos. Te engañan mientras te escondes en sus rincones oscuros. Te ocultan tu voz. amargan tus besos. Te pierdes en ellos. olvidas quien fuiste. Estas escapando de la huida.

Tormenta de sentimientos

agua brava. todo lo agita. lo mueve y lo calma.

fotografia: miguel prado