Exposició espontanea en un parc de París. M'agrada la fotografia, les bones fotografies. Aquestes van copsar la meva atenció aquell dia. Les he mirat una vegada i una altre aquests anys i m'algrat us en pogueu fer una idea, en directe impresionaven molt més. Espero que també les disfruteu.
el sol escalfant-me la pell "ay quién maneja mi barca..."
Datos personales
- استريلا المذكورة
- inquieta.dolça.pallasa.oberta. esbojarrada. vital. visceral.
sábado, 29 de diciembre de 2007
Paris 2005
Exposició espontanea en un parc de París. M'agrada la fotografia, les bones fotografies. Aquestes van copsar la meva atenció aquell dia. Les he mirat una vegada i una altre aquests anys i m'algrat us en pogueu fer una idea, en directe impresionaven molt més. Espero que també les disfruteu.
jueves, 27 de diciembre de 2007
Amistad a lo largo

Pasan lentos los días
y muchas veces estuvimos solos.
Pero luego hay momentos felices
para dejarse ser en amistad.
Mirad:
somos nosotros.
Un destino condujo diestramente
las horas, y brotó la compañía.
Llegaban las noches. Al amor de ellas
nosotros encendíamos palabras,
las palabras que luego abandonamos
para subir a más
empezamos a ser los compañeros
que se conocen
por encima de la voz o de la seña.
Ahora sí. Pueden alzarse
las gentiles palabras
--esas que ya no dicen cosas--,
flotar ligeramente sobre el aire;
porque estamos nosotros enzarzados
en mundo, sarmentosos
de historia acumulada,
y está la compañía que formamos plena,
frondosa de presencias.
Detrás de cada uno
vela su casa, el campo, la distancia.
Pero callad.
Quiero deciros algo.
Sólo quiero deciros que estamos todos juntos.
A veces, al hablar, alguno olvida
su brazo sobre el mío,
y yo aunque esté callado doy las gracias,
porque hay paz en los cuerpos y en nosotros.
Quiero deciros cómo todos trajimos
nuestras vidas aquí, para contarlas.
Largamente, los unos a los otros
en el rincón hablamos, tantos meses!
que no sabemos bien, y en el recuerdo
el júbilo es igual a la tristeza.
Para nosotros el dolor es tierno.
Ay el tiempo! Ya todo se comprende.
Jaime Gil de Biedma
viernes, 21 de diciembre de 2007
Bar la Concha....


Bar la Concha. 18:00h Després del dinar de nadal de feina. Porta del costat. Música marroquina. Cachimbas. Mojitos per 12. Fum. conversa. envoltades de fotografies de la Sara Montiel en els seus anys deurats. Comiat. demà ens toca la loteria. Ja és nadal. L'única qüestió que m'ho fa pensar és que m'he andut una d'aquelles plantes vermelles que descansa al menjador de casa i que la meva germana ja torna a estar per aquí. Comença l'atracón nadalenc. Bon nadal per tots.
jueves, 20 de diciembre de 2007
Cansament...

Estic cansada. Esgotada. Els ulls em pesen. A un pas del nadal que no sé si em ve de gust que arribi. Passant fred. Odio el fred. Aquesta tarda m'he adormit al sofa. El meu cos no podia més. Sembla que no passin les hores. A un pam de vacances. Però ara no sóc capaç d'olorar-les, finalment m'he encostipat. No sé estar malalta. Tinc son. Encara no tinc la moto arreglada. M'agobia anar amb metro a la feina. Em costa llevar-me cada mati una mica més. Demà a la tarda quan arribi a casa em faré una xocolta desfeta. Demà torna la meva germana. Tinc ganes d'abraçar-la. M'adormiré d'hora. Em despertaré sabent que en unes hores estic de vacances. Disfrutaré amb la sensació de DES-responsabilitzar-me. Serà com volar.
domingo, 16 de diciembre de 2007
Visions de Johanna
No hi ha res com la nit, per parar-te paranys quan vols calma.Asseguts aquí perduts tot i fer el que podem per negar-ho.La Eloisse pren la pluja en un punt provocan els teus llavis.I a les golfes les llums tremolan, la calefacció tus a la cambrala emissora de country sonant, no hi ha res que estigui de més.Només la Eloisse i el seu amant que s’abraçen.I les visions de Johanna omplin el meu cap.Al descampat on les dones juguen a fet i amagar els secrets,les noies de nits sencres remugant la fugida del darrer tren.I sentin el revisor encén la lot i es pregunta: qui és el més boig?La Eloisse esta bé és a prop delicada s’assembla a un mirall però em fa veure massa clar i concis que Johanna no és aquí.Fantasmes d’electrecitat udolen en les seves faccions, on les visions de Johanna han pres el meu lloc.Ara el noiet perdut s’ho pren tot massa a pit, fardant de miseria li agrada viure amb perill.I quan em sent dir el nom d’ella em parla d’un bes de Déu per mi, Ell te prou morro per no fotre ni brot, murmurant-li parules d’amor mentres jo m’espero al cantó assegut al salo.Costa d’explicar i encara més d’acceptar-ho, les visions de Johanna, em van desvetllar fins l’alba.A dins dels museus ens han procesat l’infinit, les veus repeteixen així és com deu ser el paradís. Peró Mona Lisa pots veure pel seu somriure que te el mal del blues de l’autopista.Mira la flor bessada en el mur, dones gracioses fan estornuts i un tio amb bigoti diu jesús, jo m’assec ja en el puc.Mentres del cap dels asses penjen vinocles i joies, però les visions de Johanna fan que tot sembli més cruel.El camell parla a la comtessa que fa veure que l’escolta,diu: diga’m qui no és un parasit i et juro que resare per ell. Però com sol dir la Eloisse: ja esta tot vist amic,mentres es prepara per seguir.La madona encara no és aquí, ni en el buit i curcat cameri on van boleiar allà un dia els seus vestits, amb el violi s’en va pel camí.Tot ja esta pagat deixa escrit al darrera un camió ple de peix fa esclatar el meu concient.Tocant les claus mestres i la pluja amb les armoniques i les visions de Johanna, ho son tot no hi ha res més.
Adaptació lletra; Els Miralls de Dylan
sábado, 15 de diciembre de 2007
La mujer inmigrante en los servicios de proximidad y la triple discriminación laboral

Sonia Parella Rubio
Desde una perspectiva de género y partiendo de un "contexto de recepción" basado en un mercado de trabajo profundamente segmentado por razón de la etnia, donde las mujeres son relegadas a determinadas actividades y categorías professionales (segregación horizontal y vertical) y con una fuerte demanda de fuerza de trabajo para llevar a cabo las tareas de la reproducción social, la mujer inmigrante es triplemente discriminada en el mercado de trabajo, resultado de la articulación de los procesos de discriminación por razón de clase, género y etnia. Esta triple discriminación sitúa a la mujer inmigrante en aquellos "nichos laborales" que la mujer autóctona rechaza por ser emblemáticos de la discriminación de género, reforzándose todavía más la repartición sexuada de la ocupación y las desigualdades de clase y de etnia. De ese modo, las trabajadoras extranjeras aparecen como recurso para llenar un vacio en el mercado laboral.
La incorporación de la perspectiva de género al análisis de la inserción laboral de la mujer inmigrante permite constatar que, a pesar que el conjunto de la población inmigrante extracomunitaria padece la "etnoestratificación" del mercado de trabajo, el abanico de possibilidades de las mujeres inmigrantes es mucho mas reducido y son ellas las que ocupan el último escalafón: el servicio doméstico.
(...)
Text que aporta elements de reflexió sonbre el mercat de treball amb el que cada dia topen les flors amb què treballo.
lunes, 10 de diciembre de 2007
Rutines

sábado, 8 de diciembre de 2007
la plaça del diamant

Gairabé 4 hores d'escena. Gran inversió, un muntatge a "lo grande", moments intensos, grans efectes que despistaven els moments planers, i això si, grans actors.
Conversa-Critica de l'obra al Menta, amb bons amics i una estona de conversa.
La nit va acabar retrobant el "quimet" amb bigoti en un bar d'olor a fregits. Moments que ens conviden a reviure istants passats amb un cert regust de nostalgia i prenent alè de moments futurs.
que el teatre sigui el fil conductor dels nostres camins.
bona nit.
Merci neus per passar les critiques de l'obra.
martes, 4 de diciembre de 2007
hi ha algú que conec....

Hi ha algú que conec que no reconeix ni el seu nom,
Hi ha algú que conec que ha deixat d'estimar,
hi ha algú que conec que corre i no sap on va,
hi ha algú que conec que ha perdut la il·lusió,
hi ha algú que conec que cobra els petons,
hi ha algú que conec que cada dia aguanta els cops,
Hi ha algú que conec que avuí perdrà la raó,
hi ha algú que conec que avui et robarà per menjar,
hi ha algú que conec que ja no pot ni plorar,
Hi ha algú que conec que se sent sempre sol,
hi ha algú que conec que avui perdrà la judagada amb l'agulla,
Hi ha algú que conec que demà no hi serà,
Hi ha algú que conec que ja s'ha perdut.
Hi ha algú que conec que ha trobat un nou amor,
Hi ha algú que conec que crida amb força el seu nom,
Hi ha algú que conec que ho dona tot per tothom,
Hi ha algú que conec que descansa perquè sap què vol,
Hi ha algú que conec que és vital i te fe,
Hi ha algú que conec que avui tornarà a pagar per sentir-se estimat,
Hi ha algú que conec que tornarà a aixecar el puny per sentir-se més fort,
Hi ha algú que conec que a escrit una cançó,
hi ha algú que conec que regala bitllets,
Hi ha algú que conec que somriu sense complexe,
Hi ha algú que conec que té grans amics,
Hi ha algú que conec que ha deixat ja l'alcohol,
hi ha algú que conec que demà naixerà,
Hi ha algú que conec que a trobat ja la llum.
domingo, 2 de diciembre de 2007
una mica del jueves i el fet migratori

sábado, 1 de diciembre de 2007
Ara que el món torna a estar per pintar
jueves, 29 de noviembre de 2007
El so de la llum

que fos com el despuntar d’un dia
si em deixes.
On s’intueixi el repòs del matí
després de la nit llarga
que coneixes.
És perdut al fons d’un pou, algu;
sento com plora, encara;
ofegat en la desesperança, viu
si viure és plànye’s.
Captiva en la presó profunda, la veu;
martellejant ressona, sens falta;
que el desconsol ferit, la súplica
per un silenci llança.
En la foscor insondable, existeix la corda;
el cor, ni imaginar-la gosa;
prò a les palpentes busca
per si buscant la troba.
Així
Espera
El so de la llum.
I si un silenci fos una corda on agafar-se...
llavors, una abraçada que seria?
Marc Manera
agost 2003
sábado, 24 de noviembre de 2007
25 de nombre

lunes, 12 de noviembre de 2007
Es diuen Thelma i Louis
Vam marxar ràpid de casa perquè ens moriem de ganes de que veiessin les sorpreses!!! aiii com nens petits!!!
Bueno doncs!! Felicitats!!! molta sort!!! molt d'amor!!! i tornem a venir a sopar el 24 de nov que justament la Laia fa els 24!!!! viscaaa!!! t'estimo molt bonica!!!
sábado, 10 de noviembre de 2007
No sé el teu nom...
Va acompanyat d'una noia que passeja mirant roba. Somric. M'alegra veure'l amb "novieta". Ens despedim. Tornem a diu allò de " espero verte otra vez pronto".
Durant una bona estona, un regust de satisfacció m'envaeix. Em dura hores i dies. Malgrat cansada, agotadora, asfixiant, la meva feina m'apassiona.
Visions d'un "chaval" que havia perdut el nord, la motivació, sense cap estímul i camí per on avançar, esdevenen un adolescent més adult, amb objectius, amb ganes de mirar endavant. La feina ben feta, sempre dona fruits. Un record fantastic d'aquells temps amb tots ells.
martes, 6 de noviembre de 2007
CAS-TA-NYADA!!! + els 24 de la Neus!!
Aquest pont....
dijous: "marujeando" i tot el que això implica... escombrar, rentadores, planxa, dinar, desestendre, estendre, rentaplats.... uffffff una medalla per el "marit" i una per mi...!!! oleeeeee
Divendres: feina de la feina.... deu meu... això és vocació... un dia de festa i alaaaaaaaa la feina cap a casa.... a la tarda visita a la tieta nieves.
Dissabte, montserrat matí i dinar al Bar Marisol de Capellades. (no prometia la cosa...) un bareto fosc, brut, amb un billar al centre ple d'obrers fumant.... una mica "quillos" tot s'ha de dir...aiiiiiiixxxx vam tenir la meravellosa idea de dinar fora.... i el menjar.... bé, prou bé!!! i ding donggggggg Piquem a Can Collado i "josepe". Vam fer pancarta, comprar la "teca" inflar globus.... en forma d'animals.... fortissim....!!! ( el que no es trobi als xinos....) i aviat la iona i el Mr. Table vam aparèixer i preparem sopar i apareix la neus i el tirador oficial de globus (esport olimpic) i sopem. Postres: fondue de xocolata... Totalment encertat... oi laia???? i pastisset i bufar espelmes invisibles i el joc de l'assessí i el joc de "te pellizco i no me rio" i el fabulós joc de la oca "adaptat" especial festes.... i ball i orquestra a càrrec de hel, iona i lau!!! intent d'alarmes amb el mòbil i fracàs a causa d'un matalàs al terra... i esmorzar en germanor...( això ja diomenge)
Tot just enfilem la carretera amb el "tot terreny Cordoba" i just quan ens abancen la neus i el jordi.... viscaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!! el cotxe ens deixa tirats a la sortida del Bruc... si si si.... amb el regust a malibú tot esperant arribar a casa... i finalment... truca a l'asistència, espera la grua, espera el taxi, que et porti fins a bcn.... aiiiiii a quarts de 3 arribavem a casa....!!! sort que ens ho vam pendre amb humor...!!!!
josepe el tema del pijama... com va quedar??? te'l vas posar o no...!!! ejjejeje
jueves, 1 de noviembre de 2007
Una mica de le mani...

LE MANI FORTI
una tragèdia moderna
us linkejo un video amb una mica de le mani a les Rambles.
http://es.youtube.com/watch?v=OBkPptgP9M4
miércoles, 31 de octubre de 2007
patrimoni de la humanitat...!!! un idol de masses
no oblideu mirar-ho... val la pena.... encara ric.....
una nova aportació.... aquest nou video a part de comptar amb el el ídol "ho haveu vist" també hi ha el "cuidaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaooooooooooooooo"
bonissim....
Espero el teu comentariiiii pitiflor/cali ( de calimenro no de calimotxo, ni tampoc de motxo....) jejej bonitaaaaaaaaa
martes, 30 de octubre de 2007
sábado, 27 de octubre de 2007
SECCIÓ PEL·LICULES
mai uns ulls han dit tantes coses

aquí va començar tot...

Voy en este vuelo transoceánico oyendo tus versos melancólicos,dejando que el sonido de tu vozte traiga, así,del modo más enérgico.
Me regalaste tus somníferos,me diste tu oráculo sintético,extraño método de ahogar la sed, aquí,lejos de tu lágrima.
Y uno no recuerda hasta que puntonació para eso,ni todo el amor al que puede tener acceso.
Nada parece pasar página a este anhelo,todo menos lánguido.¿Cual es la lógica de que se abra para mí tu boca tan magnífica?
Dame calma y dame vértigo,ven a llenar mis pocas horas lúcidas,extraño método de ahogar la sed, aquí,lejos de tu lágrima.
viernes, 19 de octubre de 2007
L'aeroport de sant juan
martes, 16 de octubre de 2007
PARTICIPA!!!!
Amb el Ferran de la Leni vam veure'ns un dia i tenia una llibreta molt "guapa" on hi anava apuntant totes aquelles frases que llegia, sentia, pensava i que li "removien" alguna cosa... Us animo a que tothom pugui anar dient aquelles que més li agraden i crear així una llibreta electrònica de frases necessaries per el nostre dia a dia!!! Animmmmmmmmmms!
Començo jo...
" et busco entre la son, obrint els ulls sota els llençols, comença un altre avui. Et miro i tot és nou"
sábado, 13 de octubre de 2007
El meu cumple 20... uaaaaau nem cap el 24
Momentazo Capellades....2005
aiii el Barça!
Portugal fa....quans anys????
miércoles, 10 de octubre de 2007
cumple Leni 06.... amiga Brook
Primera i única boda!!!
Benvinguts



9/10/2007
Bona tarda!
això de crear un blog és un experiment... ja sabeu que jo i la informàtica...i també sabeu que jo i la ortografia.... així que us avanço que aniré fent proves a veure que passa... l'Arnau em va donar enveja i jo també vull un blogggggggggggggg!!! (pataleta de nena petita i tot...)
muas! per començar jo...
Una foto on descobreixo la passió per..... siiiiii laiaaaaa mmmm!!