el sol escalfant-me la pell "ay quién maneja mi barca..."
Datos personales
- استريلا المذكورة
- inquieta.dolça.pallasa.oberta. esbojarrada. vital. visceral.
martes, 30 de junio de 2009
última carta
encara no està tot dit,
deixa que agafi alè,
encara li queden forces per al combat final.
Al ring estan sols,
fúria i ràbia
la seva última carta, sota la màniga,
no vol perdre,
potser es fa enrere,
demà ho decidirà.
però les cordes amb el pas dels segons poden ofegar-te.
imatge: : latrola.net
lunes, 29 de junio de 2009
sota la pell
Títol: Sota la pell
Grup: Gerard Quintana
Disc: Senyals de fum
Any: 2003
Puja el cel, despulla el blau,
mira la llum com va caient.
Sota la pell,
el teu somriure enrampa,
dins dels teus ulls vull perdre'm.
No vull tornar més,
fa massa fred,
podria ser tan fàcil si tu vols,
podria ser senzill, només amor.
Podríem ser un de sol però ser tots dos,
al mateix temps.
Obrint de bat a bat el cor,
lliga'm amb un son ben dolç,
abriga't fort amb el meu cos,
la nit s'encen,
un mar profund m'abraça,
la teva pell és el meu cel.
Jo el sol rogent,
de mitjanit.
Podríem ser tan fràgils sense amor,
podríem ser dos nàufrags en un got.
Podríem ser tots dos però ser tu i jo,
al mateix temps.
Vivint només una il-lusió,
diga'm tots els teus secrets,
i els misteris de l'univers.
Te'ls guardaré.
Diga'm com tornar a casa,
dóna'm la clau que he estat buscant,
tot aquest temps,
diga'm on ets,
podria ser tan màgic si tu vols,
podria ser el destí vessant tresors,
podríem ser tu i jo però ser un de sol,
al mateix temps,
obrint de bat a bat el món,
sense cap por,
com un transparent mirall de foc,
sense dolor,
un camí que sempre et du a algun lloc,
un mar d'amor,
una flor que s'obre a poc a poc.
Potser només una il-lusió.
Lletra: Gerard Quintana
jueves, 11 de junio de 2009
woman taxidrivers
Suscribirse a:
Entradas (Atom)