5000 años

5.000 años
y aún estoy por tus huesos abrazado a tus huesos
respirando tu olor

5.000 años
y aún me saben tus besos al sabor de los besos
que se dan con sabor

nos protegió la primavera con una sábana de flores
y en el otoño de hojas secas melancolía en los colores

5.000 años
y no pudo ni el tiempo a través de los tiempos
eludir la pasión

y nos encontrarán
y sabrán que alguien te amó
el devenir será testigo
de cómo al hilo del amor
viví una eternidad
contigo

5.000 años
y aún conservo el recuerdo del feliz cautiverio
de una luna de miel

5.000 años
y aún recibes mi cuerpo como un mundo desierto
donde todo es hacer

sobrevivimos al verano y a su mejilla más ardiente
y en el invierno nos guardamos bajo la sombra de la nieve

5.000 años
y aún me busco y me pierdo en el terco misterio
del amor y su red

y nos encontrarán
y sabrán que alguien te amó
el devenir será testigo
de cómo al hilo del amor
viví una eternidad
contigo.

pedro guerra: "5000 años"

"Báilame el agua"

Una de tantas frases que me hubiera gustado escribir yo

al cocherito leré...

I estareu pensant... i encara sense el carnet de cotxe???? doncs si amics... no sabeu que ve que s’hi va a tot arreu amb moto... Però tot arriba ( afirmació rotunda) i sembla ser que per fi m’estic decidint. De moment, el primer pas; anar a preguntar preus. El segon pas; morir-me al veure el preu. Tercer pas (que me’l reservo per al final); apuntar-me. En breu.. en breu... no patiu. Òbviament hauré de buscar aliats amb els que fer pràctiques (fora de la llei) perquè fent números haurien de ser unes 18 pràctiques... que clar seguint la meva lògica de felicitat absoluta no sé si és poc o ja està bé.... El que si que és segur és que sóc una mica torpona, cabezota...

El dia en que m’apunti us ho faré saber (sobretot quan comenci les pràctiques... que haureu de tenir els 5 sentits a la carretera per si em trobeu).

Cròniques de treure’m el carnet. Pròleg. Continuarà...

Les altres dones

"La discriminació social es basa, en certa mesura, en la imatge distorcionada que es dóna d'aquests sectors des dels mitjans de comunicació i desde diversos àmbits acadèmics i socials. El tractament distorcionat dels seus problemes, el remarcat sistemàtic del que les diferencia d'altres col·lectius en lloc de mostrar el que tenen en comú, la presentació sistemàtica com a victimes enganyades sense projecte propi, son tots els elements que configuren la violència simbolica que s'exerceix sobre elles i que posa la base on s'estableixen les altres violències. "

Extret de;

Les altres dones.
La construcció de l'exclusió social
Els discursos que ens uneixen i ens separen.

Dolores Juliano

una segona oportunitat

M de Mohamed. M de Marroc. M de motivació. M de Musical.

C de Confusió. C de conflicte. C de confiança. C de complicitat. C de culpabilitat. C de CANVI

E d’emoció. E d’evolucionar. E d’enamorar-se. E d’embogir. E d’estupidesa.

F de frustració. F de Fumar. F de ferida. F de felicitat. F de final.

D de decepcions. D de debilitats. D de deutes.

R de ràbia. R de reconciliació. R de renuncia. R de RES.

Dimecres, pels 25 de TV3, vam anar a veure l’assaig general del Musical Que!
Malgrat l'envoltori i alguns topics (necessaris per fer-ne espectacle) el fons, el missatge i el contingut em va agradar. Suposo que quan reconeixes moments, sentiments, històries en l’obra que tu mateix has viscut en la teva vida professional, sense voler-ho te’n fas còmplice. En cadascun dels personatges hi vaig veure M, A, P, K, J... alguns dels joves amb temes de justícia juvenil amb els que vaig treballar fa un temps. Les seves històries van formar part d’una època de la meva vida en la que realment disfrutava del que feia. Malgrat les dificultats i les frustracions vaig aprendre a acceptar que la gent a vegades es deixa vèncer i a vegades tria o no té opció de canviar de camí. Tinc poques notícies dels vostres ARA i també he après a que sigui així. Em quedo amb la teva mirada quan tornaves al centre de menors sense haver fet res, amb les teves últimes paraules prometent-me que no havies sigut tu, amb quan vas tornar a estudiar... Històries que no esborraré mai perquè formen part de mi.
Seguiré recordant-les i imaginant el vostre demà, perquè continuo creient en les segones oportunitats i en la possibilitat de canvi. Aquest és el meu motor.

lo sé...

cuando me visto de rayas, sé que soy yo.

Doméstico

la pereza de la rutina diaria. "Como en casa no se está en ningún sitio". Si tuviera zapatos rojos de tacón... seria más fácil poder permanecer eternamente en libertad. Pero "esto no es Kansas"... ni tengo ningún perro llamado totó. Mañana el despertador me lo va a recordar.

Por pinzas...

en la sorprendente línea divisoria que parece verlo todo solo en extremos. A ratos a oscuras, paseando por un amplio abanico de luz y de color, como la canción; la vida es una tómbola, donde el azar (al que solo creo en los días impares) a veces me hace recordar que siempre estas.