viernes, 30 de mayo de 2008

huir...


l’endemà del meu aniversari, vaig dedicar una estona a fer aquell tipus de reflexions que venen i van, sobretot en alguns moments a l'any. Vaig adonar-me que la meva relació amb l’esport des de fa anys estava sent nefasta i vaig fer un intent de recuperar el temps perdut. error. greu error. salts, fúting, flexions. Conseqüències: des de dimarts que arrossego unes agulletes que fan por.

pd= al contestador de casa un missatge amb cants de sirena... la laia té cua de sirena.

jueves, 29 de mayo de 2008

déjame soñar...


prueba de hablarme, bajito. surrando una vieja canción, que me aleje, me inunde y me abrace, como tu. escucha lo que hablan mis manos, sin pensar. deja que vuelen los lazos entre los dos. solo hoy. probemos de andar más despacio, sin olvidar, que a veces los pasos se asustan al dudar. solo hoy, déjame soñar.

lunes, 26 de mayo de 2008

una mica més gran...



Un any més. Noves oportunitats per buidar les butxaques, fer inventari i no mirar massa estona enrere. Val més passar les hores imaginant un camí ple de violetes que creixen als meus peus. Ganes de consumir més primaveres, de sentir l’ofec quan no hi ets, de confondre l’olor de mar amb els teus ulls. Gaudir dels somriures muts que em regalen i de l’espurna dels dies passar. Em faig gran i cada vegada en sóc més conscient. Em deixo portar per la bogeria dels matins, la saviesa de les tardes i la calma dels vespres, sovint sense esperar massa coses a canvi. Mentre pugui continuar sentint, sé que sóc aquí esperant un any més.

jueves, 22 de mayo de 2008

una llagrima per la Fly...



dimecres. 8'30. Mallorca. Cantonada Marina. un intermitent que no s'encén. una cadena de frenades a destemps. Envestida. l'esfalt fred del matí acull els teus bocins. Aviat tornarem a córrer.

martes, 20 de mayo de 2008

capturar una sensación


Shopia Pedro y Rositha, por Karel Prinsloo, Mozambique, enero 2000
" en esta foto capté un momento de entendimiento. Associated Press me había enviado a cubrir la historia de esta mujer que , en medio de las indundaciones en Mozambique, había dado a luz mientras se refuguiaba en las ramas de un árbol. Llegué a la mañana siguiente de su rescate en helicóptero. Ella realmente no entendía por qué se había montado tanto jaleo a su alrederdor, pero mientras hablábamos con ella, y preparábamos la sesión de fotos, poco a poco se iba dando cuenta de que iba a ser famosa, y que los ojos del mundo entero se posarían sobre ella. Y esta imagen capta ese momento.


Ford magazinecapturar una sensación

domingo, 18 de mayo de 2008

ohhhh fabulós!



Aquest video no té desperdici... pensàveu que el Xavi era freak... doncs hi ha gent pel món que encara és pitjor... aixxxxxxxxx! queda pendent fer un re-mix de les actuacions musicals estelars.... tenim : amb moto chucu cuchu cu cu, i palo, palo palito... Carles, la teva quan???

martes, 13 de mayo de 2008

casualidades



Primera parte
tira el dado... mientras escucho Paul Carrack me doy cuenta que hay tantas partidas como combinaciones, como propuestas, como ilusiones. Caminos que vienen y van. Gente con la que te encuentras que un dia esta y al otro se fue. Pero siempre hay la opción de volver. Y de repente te pierdo, te siento, te olvido, te añoro o te ignoro. Sin más. Sin ninguna intención. A veces los dados nos invitan a juntarnos de nuevo. caprichosa en ocasiones me hago de rogar, otras disimulo y solo algunas veces coincidimos de nuevo. Así son las cosas. provaremos una vez más? el azar dirà...

segona part
L'altre dia va venir a la feina el Jose que feia temps que no veia que es coneix amb el Marc de platea que també és coneix amb l'ivan i aquest amb el enric del cor que és el pare de la neus que surt amb el jordi que té un amic que és diu Kim i és de badalona que va estudiar a girona i coneix a la virginia que ara té un bebe a la panxa igual que la xesca amb qui treballo on l'altre dia també vaig trobar-me amb el Pere que era monitor de l'escola a la que jo anava que és cosí de la dolça. El jordi també es coneix amb la terri que és la novia d'un amic del josep de viladecans on també viu l'Helena que treballa a la tele on també treballa el juanjo amb el que som amics de l'arnau que es amic de l'anna que feia l'Snoppy als quatre arreplegats on dirigia el josep maria que és el pare del Jep que també treballa al cor.

Cercles que s'obren i es tanquen, s'ajunten es separen, s'enforteixen, es dilaten i desapareixen.

viernes, 9 de mayo de 2008

treballo de...


quan algú em pregunta de que treballo trigo uns segons en respondre. sovint no trobo les paraules exactes, o les que faig servir són massa tècniques. Es curiós però fins i tot la meva família i els amics de fora de la feina no saben el que faig, o ho resumeixen en "ajuda a buscar feines a immigrants". No sé perquè a vegades no faig l’esforç d’explicar-ho més concretament i deixo que pensin i interpretin la meva feina com els sembla. Suposo que el més important és que jo sigui conscient, coherent amb el que faig.

Tot i així, pels curiosos, intentaré posar "nom" i explicar les especificitats del meu dia a dia. Som-hi:

Sóc tècnica d'orientació i inserció laboral per a dones en situació de vulnerabilitat. Treballem amb una metodologia que incorpora la perspectiva de gènere des del model de competències. Els perfils de les dones que participen dels diferents programes son diversos; dones inactives, dones nouvingudes, dones que han patit o pateixen situacions de violència de gènere, dones en risc d’exclusió social, treballadores sexuals que volen fer un canvi laboral, noies tutelades per centres de menors, dones amb perfils alts, noies en recerca de primera ocupació... Totes amb un mateix denominador comú: la voluntat/necessitat de trobar una feina. Però nosaltres no els hi busquem pas una feina, sinó que les assessorem, orientem, acompanyem a nivell tutorial i grupal per a que puguin definir i executar el seu propi projecte professional amb la idea de que millorin la seva ocupabilitat, fet que els permet tenir més opcions d'incorporació al mercat de treball i en concret en l'ocupació, en l'objectiu laboral definit.

Treballem partint de la idea de protagonisme de la dona, per tant, no som nosaltres qui els hi diem el que ha de fer sinó és la dona que va identificat i analitzant com està el mercat de treball, quines sectors hi ha, quines feines li agradaria fer, les contrasta amb els perfils professionals, analitza el seu capital competencial, identifica els punts a millorar, defineix objectius de treball, els planifica, dur a terme accions per assolir-los i avaluar-los...

De la meva feina aprenc cada dia: de les seves pors, dels seus neguits, de la seva fortalesa, de la seva empenta, de la seva força, del seu esperit de supervivència, dels seus encerts i dels seus errors, de la seva lluita i les seves derrotes. Fan que em qüestioni moltes coses i tot i que elles no ho pensin em fan créixer.

Hi dedico moltes hores. hi ha qui no enten perquè ho faig i potser no ho faci mai. a vegades m’esgota, a vegades m’allibera, a vegades em desespera i d'altres m’angoixa. però si hagués de resumir-ho diria que m'enamora. seria un amor d'aquells d’adolescència que no saps perquè però t'atrau

La meva feina és com una muntanya russa on no pares de pujar i baixar, on tot va massa ràpid i a vegades pels mateixos camins. No pots parar, baixar ni mirar enrere mentre avança. és aquella atracció que et fa una mica de por però en la que hi puges una vegada rere una altra.

Treballo al barri del raval: on la gent és de veritat, on la gent és pura i humil. no sé com explicar-ho perquè les paraules no ofereixen l’essència del sento quan hi sóc... treballo en un barri on les coses son com son...on es fa vida al carrer i la gent és una supervivent. A les tardes els nens surten de la mesquita de la cantonada i corren amb la bicicleta trepitjant-te els peus, el veí que posa la música i ambienta el carrer, el noi de la moto que passa droga, la dona que s’espera a que arribi un client, el botiguer de sempre... Es un barri que et retorna a bufetades que la vida és injusta i desigual on uns han de sobreviure mentre d'altres viuen la vida.

Treballo en una entitat que dins del mundillo és molt coneguda i té un alt nivell de reconeixement per la qualitat de la nostra feina.

La meva feina m’apassiona y lo digo tal cual.

lunes, 5 de mayo de 2008

PARADIGMA



Mira que he trobat laia.... recordes la conversa que vam tenir sobre L'Alam Raja... mira qui és un dels directors de PARADIGMA.... que petit és el món...

has d'escriure un comentari en aquest post... imprescindible!!!!

jejejje

La Sra. Lluisa


Jo a l'Hospitalet tenia una veïna. La senyora Lluisa vivia just a sota de casa. d'uns 60 llargs i de sempre soltera. cabell blanc, ulleres de pasta i catalana de tota la vida. Fins al moment, sense cap altre hobby qeu passar el dia a la "mirilla" a veure si cassava algú que entrava o sortia de casa. Tirant la brossa cada 10 minuts per veure si sentia les converses a l'escala. Cotilla i descarada a la vegada. Cada cap de setmana espiant per la finestra la gent que passava i les coses que ella imaginava. A la que et descuidaves la tenies dins de casa, qualsevol raó ja li bastava: humitat, sorolls, correu... Ahir la senyora Lluisa estava d'extra a Vendelpla... quines coses té la vida...

sábado, 3 de mayo de 2008

Cobardes


"Cuando tienes miedo da igual que suene la alarma, porque nadie la oye..."

Aquest pont hem vist Cobardes.


pd= això hem fa recordar que tot i que aviat siguin les festes de Badalona... L'hospitalet continua sent la crem de la crem.... oi jordi?